Un curs més hem pogut gaudir de la presència de l’escriptor i professor Joan Pinyol, autor de l’obra “Avi, et trauré d’aquí!”
Durant aquesta setmana l’alumnat de 4t d’ESO està desenvolupant el treball de síntesi sobre la Guerra Civil i han pogut escoltar de primera mà la història de l’avi d’en Joan. L’avi que no va conèixer, republicà exhumat d’una fossa comuna per la dictadura i traslladat al Valle de los Caídos sense el permís i coneixement de la família.
En Joan continua la seva odissea per tal de fer justícia. No podem oblidar el nostre passat, aquells que van lluitar per defensar la nostra llibertat. Recuperem la memòria històrica i evitem que tornin a passar fets com aquest. Perdre un esser estimat, un fill, un pare, un tiet, un avi…deixa un buit a la família que perdura al llarg de generacions. STOP A LES GUERRES!
Si voleu més informació, us convido a entrar https://www.escriptors.cat/autors/pinyolj/avi-et-traure-daqui
A continuació podeu llegir la publicació que ha fet en Joan de la visita al nostre centre:
Un altre dimarts de contrastos. Classes d’ESO a l’institut Pere Vives d’Igualada @institutperevives desplaçament fins a Cunit (Baix Penedès) i dues xerrades d’una hora cadascuna sobre la lluita #aviettrauredaqui als alumnes de 4t. d’ESO de l’institut Ernest Lluch @institut_ernest_lluch_i_marti que aquesta setmana treballen la guerra civil i la dictadura en el seu Treball de Síntesi de final de curs. La història a flor de pell amb les ninetes brillants, l’amor etern per l’avi i les reaccions d’incredulitat, ràbia i impotència que capto en les noves generacions que m’escolten amb atenció.
Mentre alguns escampen la por que torna la dreta (com si hagués marxat mai!), no em fa res el desgast solitari de veu i de cos per anar sembrant per tot el territori llavors d’esperança per un món no tan feixista. Estic cansat sí, no us ho nego, però també determinat a continuar sacsejant consciències arreu fins que l’avi retorni a Capellades i també després. Algunes persones properes no m’entenen o no els dona la gana d’entendre’m i creuen que només em vull fer veure mentre persegueixo una quimera. Que em deixin fer, no demano més! Avui una noia tímida m’ha acomiadat emocionada amb un indecís “que tingueu molta sort, tu i el teu avi!”. Ara tampoc no demano més. Bé, una cosa sí, que tu avi retrobis l’àvia i descanseu en pau, junts i per sempre. #aviettrauredaqui
