El 2 de febrer de 1612 moria amb 75 anys el jesuïta Cristopher Clavius. Aquest matemàtic i astònom d’origen alemany va ser l’encarregat de la reforma del calendari que encara és vigent en l’actualitat.
El calendari Julià comptava l’any amb una durada de 365,25 dies (365 dies i 6 hores), però l’any tròpic és de 365,242198 dies (365 dies 5 h 48 m 45,9 s). El fet de no tenir en compte aquests gairebé 11 minuts produeix un decalaix d’uns tres dies cada quatre segles. Per tant, des de la reforma juliana (any 46 a.n.e.) a l’encarregada a Clavius pel Papa Gregori XIII (any 1582) hi havia una desviació d’uns 10 dies entre la data “oficial” i “real” de l’equinocci de primavera.
Les dues principals reformes que va proposar Clavius per a la reforma del calendari julià, vigent fins als moment, van ser:
- eliminar 10 dies del calendari passant directament de 4 al 15 d’octubre de 1582
- crear excepcions als anys de traspàs. Al calendari julià eren de traspàs tots els anys múltiples de 4. Ara ho serien també, excepte els finals de segle que no són múltiples de 400 (1800, 1900, 2100, 2200 no són de traspàs i 1600, 2000, 2400 sí que ho són)
