El model d’immersió lingüística que recull la Llei d’Educació de Catalunya fa del català la llengua vehicular a l’escola i al mateix temps garanteix que al final de l’etapa d’ensenyament obligatori tots els alumnes i totes les alumnes coneguin tant el català com el castellà. Això vol dir que l’entenen, el parlen i l’escriuen.
La immersió lingüística afavoreix el coneixement del català per a tothom, i especialment per a aquelles persones que no l’utilitzen en el seu entorn. En comptes de segregar els alumnes per llengua el que es fa és fomentar la cohesió social. Tots i totes ens podrem comunicar en les dues llengües oficials i d’aquesta manera tindrem les mateixes oportunitats.
Això és el que pensaven les famílies que als anys 80 a Santa Coloma de Gramenet van participar de les proves pilot als centres educatius. Famílies procedents d’altres comunitats que van voler que els seus fills i filles aprenguessin a l’escola la llengua que es parlava a Catalunya.
El bilingüisme no fa mal , al contrari, és una oportunitat, i a Catalunya el bilingüisme es garanteix a l’escola.
Tot i que són poques les famílies que han mostrar el seu desacord sobre aquesta qüestió, la llengua s’ha utilitzat i s’utilitza de manera reiterada com a argument polític.
Recentment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha sentenciat que els centres educatius estan obligats a fer un 25% de les classes en llengua castellana.
Cal veure com es resoldrà tot plegat.
Però des del nostre centre , com a claustre, defensem el model actual
- perquè ha demostrat que protegeix la llengua minoritària, que és el català,
- perquè fomenta la cohesió social i la igualtat d’oportunitats
- perquè garanteix també l’aprenentatge del castellà, llengua majoritària als espais de comunicació.
I denunciem:
la manca d’iniciativa i de assumpció de responsabilitats del Departament d’Educació sobre aquest tema.