La transformació de la sortida de 3r d’ESO és una d’aquelles anècdotes que queden a la memòria, amb aquella frase de: te’n recordes d’aquella sortida de 3r d’ESO que vam fer però en realitat no?
Sortim ben d’hora, amb 45 minuts de marge per no arribar tard a la nostra cita al teatre, ja se sap que es pot trobar algun embús a l’entrada a Barcelona. Però, vet aquí que el que trobem és un accident a al Ronda, i allà que ens quedem atrapats al bus. Truquem a l’empresa del teatre i els hi expliquem la situació, no hi cap més sessió i hem de cancel·lar. No passa res! pensem, anirem directament a la segona cita, el Museu de les Matemàtiques. Però no! Rebem una trucada del museu: ens informen que tanquen per ordre de l’Ajuntament, a causa del vent.

Continuem al bus pensant què podem fer… En acabat decidim anar a la zona de Montjuïc, si més no, estirarem les cames. Demanem al Museu Nacional d’Art de Catalunya si ens poden acollir i fer una visita. Ara sí! Podem entrar, fem una visita a les sales d’art antic, des del Romànic al Barroc, improvisant explicacions i recordant el què havien treballat a història del curs anterior. Dinem i tornem cap a Palafrugell.

Tot un cúmul de calamitats, que tot i que, sincerament, es va fer pesat i va ser decebedor, vam salvar com van poder, i si més no, allò que dèiem al principi: te’n recordes d’aquella sortida de 3r d’ESO que vam fer però en realitat no?