El 6 de novembre, els alumnes de segon vam anar a Arenys de Munt. L’activitat consistia en desplaçar-se d’arbre en arbre a través de tècniques de tota mena.
L’activitat estava organitzada pels professors d’educació física, tot va anar molt bé i va ser molt divertit, us en fem cinc cèntims, però bàsicament vam viure farts de riure, adrenalina, escalada, trompades, tirolines, por, dificultats, retirades, xocs, embuts i fins i tot alguna pregària.
Segons alguns participants, els alumnes els podríem dividir en dos grans grups, el tipus gall i el tipus mico. El primer no para de cridar mentre triga tres hores a reunir el valor de llençar-se. El segon es desplaça de pi en pi amb una naturalitat esfereïdora, i es comporta de manera temerària des del minut u.
A banda d’aquestes dues tipologies, també es van poder observar d’altres comportaments, n’hi havia que després de caure, restaven immòbils i a la pregunta “per què`no t’aixeques?” responien amb veu apagada “deixeu-me, aquí estic bé”. D’altres van poder comprovar com els estiraven d’una cama, d’un peu o d’una orella com si es tractés d’alçar una motxilla abans que caigui pel balcó. D’altres van poder viure una experiència heròica, superant pors i inseguretats. I finalment, també van haver-hi d’inconscients que, pels motius que fos, van decidir començar pel recorregut de color negre… pobres criatures.
Divertidíssim.
