Entrevista a Miquel Àngel Casasnovas

Aquest divendres passat, l’equip de revista hem aprofitat per fer unes preguntes al director atès que, com molts ja sabeu, deixa el càrrec aquest any. En Miquel Àngel ja fa 18 anys que està aquí, i fent de director des del 2014.

Ha vingut a la nostra aula i va seure amb nosaltres per mantenir una conversa i parlar sobre el que ha fet, sobre el que farà i sobretot per explicar-nos com és la tasca de director dia a dia, les coses bones i les coses dolentes.

Què cal per ser director?

Per ser-ho, ell va haver de superar un procés de selecció; però pel que fa a les aptiduds, creu que calen ganes de conèixer i relacionar-te amb la gent: alumnes, pares i professors, ja que són els que conformen l’institut. També cal intentar tenir temperança i mà esquerra perquè tracta amb molts alumnes, tots diferents, pertant considera que la manera d’expressar-se és molt important, ser tolerant i obert però també cal determinació perquè de vegades s’han prender decisions impopulars.

I finalment paciència, molta paciència.

Per què s’hi va presentar?

Primer ens ha dit que ja havia estat director en una altra ocasió, en un col·legi de primària, i pertant, l’experiència al Rocagrossa no ha estat una novetat; en canvi, en aquest cas s’hi va presentar per circumstàncies, no ho tenia previst.

Què fa cada dia un director?

Les tasques del director són molt variades. Ajuda els professors, diu que la porta del seu despatx sempre està oberta. Escull i entrevista nous professors amb l’ajuda d’altres membres de l’equip directiu, reconeix que la tria es basa en la forma de ser, el llenguatge corporal, el to de veu, la forma de mirar, l’empatia que transmet… i per descomptat el currículum, la formació.

Entre les tasques que menys li agrada, les expulsions a alumnes i les conseqüències del mal ús de les xarxes socials, com ara el ciberbullying.

Què té el nostre institut d’especial?

Pel que fa a les particularitats del nostre institut respecte a la resta de llocs on ha estat, ens ha assegura que el Rocagrossa és un institut únic i diferent, on la dificultat d’ensenyar per haver-hi tantes sensibilitats, es veu compensada amb escreix per la riquesa i la diversitat, tant cultural, com social, com de manera de fer.

Què farà l’any vinent?

Evidentment, també se’l va preguntar sobre el futur, i ens va respondre que després de deixar el càrrec, vol continuar com a professor, ja que és la seva feina i és el que li agrada.

I això és tot, l’equip de la revista li desitgem molta sort en la seva nova etapa!

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>