Si fas batxillerat i vols obtenir 0,5 punts positius a la teva nota de Llengua catalana i literatura d’aquest trimestre, només has de participar i treballar per poder assolir el repte que et plantegem. Publica la teva resposta com a comentari a aquesta notícia i posa-hi el teu nom i cognoms i el curs que fas. Tens temps fins el divendres 13 de març!
El repte de l’alumne plurilingüe d’aquest segon trimestre està relacionat amb les frases fetes i els refranys, que formen part de la riquesa de totes les llengües. Sovint expressen una idea que també existeix en altres idiomes, però amb paraules diferents.
El repte és el següent:
- Busca una frase feta en la teva llengua materna. Explica’n el significat i el seu origen.
- Escriu la frase feta original, el seu equivalent en català i el seu equivalent en una altra llengua que coneguis. Segurament hauràs de buscar informació a internet. Pots fer servir l’Optimot o altres pàgines web.
- Tu o algú del teu entorn la fa servir habitualment? En quina situació la podries fer servir?
EXEMPLE:
En la meva llengua materna, hi ha la frase feta “No hay mal que por bien no venga”, que significa que d’un fet o esdeveniment negatiu a vegades en pot sortir un de positiu. El seu origen vindria del llatí “ex malo bonum” (del mal prové el bé), que tindria l’origen en un sermó de Sant Agustí. L’equivalent en català seria “d’un gran mal en surt un gran bé” i en anglès “every cloud has a silver lining”. Jo no la faig servir gaire, però per exemple la podríem fer servir quan van anul·lar classes pel vent, ja que d’un fet negatiu nosaltres ens en vam beneficiar pel fet de no tenir classe.
Rosa Espinosa – 1r de batxillerat A
Recordeu que superar el repte no implica directament obtenir 0,5 punts. Caldrà que el docent de català aporti la seva valoració sobre l’ús del català a l’aula i que tinguis més d’un 6 de mitjana del trimestre.
En la meva llengua materna, el català, hi ha la frase feta “Qui dia passa, any empeny”.
Aquesta frase significa que, encara que les coses no vagin gaire bé, el fet d’anar superant els dies ja és una manera d’avançar. Vol dir que a vegades no cal pensar molt en el futur, sinó anar tirant i superar el dia a dia.
El seu origen és popular i antic. És una expressió que neix de la vida quotidiana, sobretot d’èpoques en què la gent vivia amb dificultats econòmiques i havia d’anar superant els dies com podia. Amb el temps, s’ha convertit en un refrany molt utilitzat en català.
La frase original és:
Català: “Qui dia passa, any empeny”.
Castellà: “Pasando el día, se empuja el año” (no és una frase tan habitual, però expressa la mateixa idea).
Anglès: “Take it one day at a time”.
A casa meva, la meva àvia la diu sovint quan algú està preocupat per alguna cosa o quan hi ha una situació complicada. Per exemple, si tinc molts exàmens i estic estressat, ella em diu aquesta frase per recordar-me que el millor és anar estudiant dia a dia i no angoixar-me massa pel futur. Jo també la podria fer servir en moments en què algú està passant una etapa difícil i necessita ànims per continuar endavant.
El teu comentari no ha estat acceptat perquè hi falta el nom i cognoms i el curs, o perquè hi ha nombrosos errors ortogràfics o gramaticals o perquè alguna idea no està ben expressada del tot. Pots tornar a enviar el teu comentari dins el termini establert.
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “Más vale pájaro en mano que ciento volando”. Vol dir que és millor assegurar-se una cosa petita però segura que no pas arriscar-se per aconseguir-ne una de més gran però incerta. El seu origen prové d’un proverbi medieval castellà documentat ja al segle XV, i sembla que deriva d’un refrany llatí antic que deia “Plus valet avis in manu quam duo in stipite”, que significa “val més un ocell a la mà que dos al matoll”. L’equivalent en català seria “Val més un ocell a la mà que dos al vol” i en anglès seria “A bird in the hand is worth two in the bush”. A casa meva, la meva mare la diu sovint quan algú dubta entre quedar-se amb una oportunitat segura o esperar-ne una de millor. Per exemple, la podríem fer servir quan algú té una feina estable però està pensant a deixar-la per una altra que no sap si li sortirà.
Marina Bernils – 2n de batxillerat C
En la meva llengua materna, hi ha la frase feta “Ojos que no ven, corazón que no siente”, que significa que quan no veiem una cosa o no en sabem res, ens afecta menys emocionalment. És una dita molt antiga del refranyer castellà i s’ha transmès de generació en generació, per això no se’n coneix un origen exacte, però és una expressió molt popular.
L’equivalent en català seria “Ulls que no veuen, cor que no sent” i en anglès “Out of sight, out of mind”. Jo sí que l’he sentit bastant al meu entorn, sobretot en converses informals. Per exemple, la podríem fer servir quan algú vol oblidar una persona i deixa de mirar les seves xarxes socials, perquè si no la veu tant, li afecta menys.
Carla Torralbo – 2n de batxillerat C
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “Estar en Babia”, que significa estar distret, despistat o no assabentar-se del que està passant.
El seu origen és històric i es remunta a l’edat mitjana. Babia és una comarca situada a la província de León. Segons la tradició, els reis del Reino de León hi anaven a descansar i a desconnectar dels assumptes del regne. Quan algú preguntava pel rei i aquest no estava atenent qüestions de govern, es deia que “estava en Babia”. Amb el temps, el significat es va desplaçar del sentit literal (ser físicament allà) al figurat (estar mentalment absent). L’equivalent en català seria “estar a la lluna” i en anglès “to daydream” o “to have one’s head in the clouds”. A casa meva la fem servir bastant, sobretot quan algú no escolta o està molt distret. Per exemple, a classe, si el professor explica alguna cosa i un alumne no sap què s’ha de fer, podem dir que “està en Babia”. També la podria fer servir si jo mateixa estic pensant en altres coses i no presto atenció.
Jana López Sorrell 2 Bat C
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “Más vale tarde que nunca”, que significa que és millor fer una cosa tard que no fer-la mai. Expressa la idea que, encara que una acció arribi amb retard, continua sent positiva. El seu origen prové del llatí “Potius sero quam numquam”,concretament del filòsof Diógenes de Sinope. L’equivalent en català és “Val més tard que mai” i en anglès “Better late than never”. Jo la faig servir bastant, per exemple quan una amiga et torna una dessuadora que li havies deixat fa setmanes: arriba tard, però almenys la torna
Claudia Caldera Levi 2n batxillerat B
En la meva llengua materna, hi ha la frase feta “A quien madruga, Dios le ayuda”, que significa que s’ha de ser diligent i fer les coses abans o llevar-te abans per tindre éxit. Cal matinar per gaudir de les millors oportunitats. El seu origen és incert, però es data des de l’edat medieval i es troba en obres com “El Lazarillo de Tormes” o una variació en “El Quixot”. L’equivalent en català seria “Qui matina fa farina” i en anglès “The early bird catches the worm”. Jo personalment no la faig servir massa, però la meva àvia i el meu pare la fan servir molt, ja que volen que matini. Es pot fer servir quan volem avançar feina o ser productius.
Javier Ortega Ramos – 2n de batxillerat C
En la meva llengua materna, hi ha la frase feta “Más vale tarde que nunca”, que significa que és millor fer una cosa tard que no fer-la mai. Es fa servir quan algú arriba tard a una situació o compleix una obligació que havia de fer amb retard, però igualment es valora el fet que finalment ho hagi fet.
L’origen d’aquesta expressió el trobem al llatí, en la frase “potius sero quam numquam”. La idea era transmetre que, encara que una acció no s’hagi fet en el moment ideal, sempre és preferible dur-la a terme que deixar-la pendent per sempre.
L’equivalent en català seria “Més val tard que mai” i en anglès “Better late than never”.
És una expressió que sí que es fa servir bastant al meu entorn familiar. Per exemple, a casa la podríem fer servir si la meva germana finalment recollís l’habitació després de dies que els meus pares li ho han estat demanant. En casos fora de casa, la podríem utilitzar quan algú entrega una feina fora de termini però el professor encara l’accepta, o quan un amic felicita algú dies després del seu aniversari. En aquestes situacions, tot i que l’acció arriba amb retard, es valora positivament el gest.
Biel Cristobal – 2n de batxillerat
En la meva llengua materna, el punjabi, hi ha la frase feta “agg lagni”, que literalment significa “calar foc”. Aquesta expressió s’utilitza quan una situació esdevé caòtica, esclata un conflicte o algú provoca problemes. El seu significat és metafòric: el foc simbolitza descontrol, tensió o drama. No té un origen històric concret, sinó que prové de l’associació entre el foc i les situacions que es compliquen ràpidament. L’equivalent en català podria ser “això va ser llenya al foc”, i en castellà “echar leña al fuego”. La meva mare utilitza sovint aquesta frase feta, per exemple quan una conversa tranquil·la acaba en discussió o quan algú diu alguna cosa que genera problemes. Es pot fer servir en situacions quotidianes, com ara amb la família, si un comentari provoca una baralla o quan algú crea tensió sense voler.
Gurleen Kaur Dhillon – 2n de Batxillerat A
En la meva llengua materna, hi ha la frase feta “romper el hielo”, que vol dir “trencar el gel”.
Significa iniciar una conversa o una situació per reduir la tensió o la incomoditat inicial, sobretot quan l’ambient és tens.
El seu origen prové del món marítim. Antigament, quan els vaixells navegaven en aigües gelades, havien de trencar el gel per poder obrir pas i permetre el pas d’altres embarcacions. Més endavant, al segle XVI, l’expressió es va començar a utilitzar en sentit figurat per referir-se a “obrir camí” en una conversa o relació social. L’equivalent en català és la traducció literal de “romper el hielo” a “trencar el gel”.
Jo la faig servir puntualment, quan estem en situacions una mica incòmodes o que no coneixem a la gent amb la que estem. És una expressió bastant útil perquè descriu molt bé aquell primer moment una mica incòmode abans que comenci una conversa més fluida.
Samira Jassin – 2n de batxillerat C
El teu comentari no ha estat acceptat perquè et falta escriure l’expressió en una altra llengua que no sigui el català o el castellà. Si vols, pots tornar a enviar el teu comentari dins el termini establert.
En la meva llegua materna, el castellà, hi ha una frase feta “A quien madruga, Dios le ayuda”, que significa que les persones que són treballadores i s’aixequen d’hora tenen més possibilitats d’aconseguir els seus objectius. Expressa la idea que l’esforç i la constància tenen recompensa.
L’origen d’aquesta expressió es troba en la tradició cristiana i en la cultura popular espanyola, on es valorava molt el treball des de primera hora del matí, especialment en societats agrícoles. També reflecteix la importància que es donava a la disciplina i a l’aprofitament del temps. La frase original és: “A quien madruga, Dios le ayuda”, l’equivalent en català seria: “Qui matina fa farina”, i en anglès seria “The early bird catches the worm”.
A casa meva la fem servir sovint, sobretot els meus pares quan em costa llevar-me per anar a classe. També la podria fer servir en època d’exàmens, per recordar que estudiar amb temps i organitzar-se bé dona millors resultats.
Elsa Surís – 2n de batxillerat B
En la meva llengua materna, el català, hi ha la frase feta “En un tres i no res”, que significa fer una cosa molt ràpidament, en molt poc temps.
L’origen de l’expressió no és del tot clar, però es creu que fa referència a la rapidesa de comptar fins a tres. El “no res” reforça la idea de brevetat, com si el temps que passa fos gairebé inexistent. És una expressió popular que s’ha transmès oralment i que encara avui es fa servir molt.
L’equivalent en castellà seria “En un abrir y cerrar de ojos” i l’equivalent en anglès seria “In the blink of an eye”.
Jo la faig servir bastant en situacions quotidianes a casa i amb la meva familia materna. Per exemple, quan algú em pregunta quant tardaré a preparar-me, dic: “Ara vinc, serà en un tres i no res”.
El teu comentari no ha estat acceptat perquè hi falta el nom i cognoms i el curs, o perquè hi ha nombrosos errors ortogràfics o gramaticals o perquè alguna idea no està ben expressada del tot. Pots tornar a enviar el teu comentari dins el termini establert.
En la meva llengua materna, hi ha la frase feta “Más vale tarde que nunca”. Aquesta frase feta significa que és millor fer una cosa tard que no fer-la mai. És una expressió utilitzada quan algú fa alguna tasca o acció amb retard, però, tot i això, el fet que finalment l’hagi realitzat és positiu. El seu origen prové del llatí “potius sero quam numquam”, una expressió usada pels romans amb el mateix significat. L’equivalent en català és “Més val tard que mai” i en anglès és “Better late than never”. En el meu cas, sí que faig servir aquesta expressió, sobretot amb les meves amistats. Per exemple, quan algú entrega un treball tard, però almenys l’entrega, acostumo a fer servir aquesta frase.
Júlia Mas Piñeiro – 2n de batxillerat A
Valentina Lozano Sosa
2 Bat C
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “A quien madruga, Dios le ayuda”, que significa que les persones que es lleven aviar i es posen a treballar o estudiar tenen més oportunitats d’obtenir bons resultats. És a dir, començar el dia amb ganes i esforç acostumen a donar fruits.
L’origen del refrany és religiós i popular. La menció a “Dios” reflecteix la creença que Déu ajuda els que es posen a treballar d’hora, i “madrugar” simbolitza començar el dia amb energia. Aquesta frase ja apareixia en textos espanyols dels segles XVI i XVII.
La frase feta original en castellà és: “A quien madruga, Dios le ayuda.” En català: “A qui matina, Déu l’ajuda.” En anglès: “The early bird catches the worm.”
A casa meva, la meva mare ho diu sovint perquè m’aixequi més d’hora. Per exemple, quan em costa llevar-me per estudiar o fer alguna tasca, ella diu: “A quien madruga, Dios le ayuda” per animar-me a començar el dia abans i aprofitar millor el temps.
En la meva llengua materna, l´àrab, hi ha la frase feta “dirham wiqāya khayr min qinṭār ʿilāj” i en àrab escrita com “درهم وقاية خير من قنطار علاج”.
Significa que és millor prevenir que curar. Vol dir que és millor anar amb compte des del principi que no pas tenir un problema després. Si fem les coses bé abans, ens podem estalviar disgustos, preocupacions o maldecaps més endavant. És una manera senzilla de dir que pensar una mica abans d´actuar pot evitar problemes.
La frase original és: dirham wiqāya khayr min qinṭār ʿilāj.
En català és: Val més prevenir que curar.
En castellà és: Más vale prevenir que curar.
En anglès és: Better safe than sorry.
És una frase que es fa servir molt en el meu entorn. Per exemple, quan la meva mare diu que agafi la jaqueta i m´abrigui abans de sortir perquè fa fred, utilitza aquesta frase per dir que és millor prevenir que posar-se malalt.
Basma Akhittouch
1R BATX C
En la meva llengua materna hi ha la frase feta “Estar en la luna”, que significa estar distret, despistat o no parar atenció al que està passant.
El seu origen no és del tot clar, però es relaciona amb la idea de tenir el cap “a la lluna”, és a dir, lluny de la realitat o del moment present. La lluna, tradicionalment, s’ha associat amb la distracció, la bogeria o el fet de somiar despert, i per això la imatge encaixa amb algú que no està atent.
L’equivalent al català seria “Estar a la lluna” i en anglès “To have one’s head in the clouds”.
Jo la faig servir bastant, sobretot a classe, quan algun company no sap què ha de fer perquè no ha escoltat les instruccions del professor. Per exemple, si el professor explica una activitat i algú pregunta què s’ha de fer just després, podem dir-li: “Estaves a la lluna?”. També la podria fer servir quan algú està pensant en una altra cosa i no respon quan li parlen.
Paula Álvarez Aguilar – 2n de batxillerat C.
En la meva llengua materna, el català, hi ha la frase feta “En un tres i no res”, que significa fer una cosa molt ràpidament, en molt poc temps.
L’origen de l’expressió no és del tot clar, però es creu que fa referència a la rapidesa de comptar fins a tres. El “no res” reforça la idea de brevetat, com si el temps que passa fos gairebé inexistent. És una expressió popular que s’ha transmès oralment i que encara avui es fa servir molt.
L’equivalent en castellà seria “En un abrir y cerrar de ojos” i l’equivalent en anglès seria “In the blink of an eye”.
Jo la faig servir bastant en situacions quotidianes a casa i amb la meva família materna. Per exemple, quan algú em pregunta quant tardaré a preparar-me, dic: “Ara vinc, serà en un tres i no res”.
Aina Morillo Gimbernat-2n Batxillerat C
En la meva llengua materna hi ha la dita “El que mucho abarca, poco aprieta”, que fa referència a qui intenta fer massa coses alhora i, per això, no en fa cap bé. L’expressió parteix d’un significat literal: si algú vol abraçar moltes coses al mateix temps, no en pot aguantar cap amb força. No és el seu origen, però cal destacar que apareix a La Celestina, de Fernando de Rojas, on Sempronio adverteix que voler massa pot portar a perdre-ho tot.
En català, l’equivalent és “Qui molt abraça, poc estreny” o “Qui tot ho vol, tot ho perd”, i en anglès s’assembla a “Jack of all trades, master of none”. La idea principal és que és millor centrar-se en poques coses i fer-les bé.
Eva Avramova Hernández – 2n BAT C
Nom: Yelyzaveta Savchyn
Curs: 1r BAT C
En la meva llengua materna, que és l’ucraïnès, hi ha la frase feta “Слово – не горобець,вилетить — не спіймаєш”, que a català es tradueix com “La paraula no és un pardal, si surt volant, no l’atraparàs”. Bàsicament, vol dir que és aconsellable pensar abans de parlar, ja que les paraules no es poden desdir o esborrar les conseqüències generades.
L’origen d’aquesta frase feta és molt antic. Va sorgir encara abans d’edat mitjana i és popular, més específicament oriental eslau: dels pobles ucraïnesos, russos i bielorussos, que transmetien oralment la moralitat a través dels refranys, per fet que l’escriptura encara no estava tan desenvolupada ni tan estesa entre el poble.
L’equivalent en català de la meva frase feta seria “Paraula dita, paraula lligada”, o bé en anglès “A word once spoken cannot be recalled”, perquè la idea és la mateixa: un cop diem alguna cosa, ja no la podem retirar. Jo no la faig servir en la meva vida quotidiana, però igualment la podríem fer servir en situacions en què, per exemple, una persona diu algun comentari groller o insensible cap a una altra, sense pensar gaire, i ara es penedeix de fer-ho.
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “A buen entendedor, pocas palabras bastan”, que significa que les persones amb bones capacitats comprensives poden entendre fàcilment un missatge amb poques paraules.
L’origen del refrany és bastant popular des de fa molt de temps i ha quedat recollit fins i tot en obres com El Quixot. Aleshores, es pensa que prové de l’expressió llatina “Intelligenti pauca”. També podem trobar altres frases fetes amb un significat semblant a altres idiomes. Per exemple, en anglès trobem “A word to the wise is enough” i en català trobem “A bon entenedor, poques paraules”.
La meva germana la fa servir molt, tot i que jo també faig servir diferents frases fetes com aquesta en el meu dia a dia. Aquesta la fem servir molt a casa amb un to irònic quan no entenem alguna cosa.
Iris Gómez Palomino – 2n de batxillerat A
En la meva llengua materna, el català hi ha la dita “Els mentiders se’ls caça al vol”. Vol dir que les mentides s’acaben descobrint ràpidament, perquè qui menteix sovint es contradiu o deixa pistes que el delaten. L’origen d’aquesta expressió és popular i es basa en una comparació exagerada: la mentida no es pot sostenir gaire temps.
En castellà l’equivalent és: “A un mentiroso se le pilla antes que a un cojo.” I en anglès: “Lies have short legs.” A casa meva la fem servir de vegades, sobretot quan algú explica una història que sembla poc creïble o quan es descobreix una mentida. Per exemple, si un alumne diu que no ha fet els deures perquè se li ha espatllat l’ordinador, però després admet que no els havia començat, podríem dir: “Ja ho veus, els mentiders se’ls caça al vol.”
Mariona Fàbregas i Austrich – 2n de batxillerat C
En la meva llengua materna hi ha la frase feta “Más vale tarde que nunca”, que vol dir que és preferible fer una cosa tard que no pas no fer-la mai. Aquesta expressió s’utilitza quan una persona arriba amb retard a una situació o realitza una tasca més tard del que tocaria, però tot i així es valora positivament que finalment l’hagi fet.
L’origen d’aquesta dita es troba en el llatí, concretament en l’expressió “potius sero quam numquam”. Amb aquesta frase es volia expressar que, encara que una acció no es realitzi en el moment més adequat, sempre és millor fer-la tard que deixar-la sense fer per sempre.
L’equivalent en català és “Més val tard que mai”, mentre que en anglès es diu “Better late than never”.
Aquesta és una expressió que es fa servir bastant al meu entorn familiar. Per exemple, a casa la podríem dir si la meva germana acaba ordenant l’habitació després de molts dies que els meus pares li ho han demanat. També es podria utilitzar en altres situacions, com quan algú entrega un treball fora de termini però el professor encara l’accepta, o quan un amic felicita una altra persona uns dies després del seu aniversari. En aquests casos, tot i que l’acció arriba amb retard, es continua valorant el fet d’haver-la fet.
Carlos Gallego – 2n Batx C
Paola Newman – 2 de BAT C
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “A caballo regalado no le mires el diente”. Aquesta expressió significa que quan rebem alguna cosa de manera gratuïta o com a regal, no ens hem de queixar ni criticar-ne els defectes, sinó agrair-ho.
L’origen d’aquesta frase prové del món dels cavalls. Antigament, per saber si un cavall era jove o vell i si estava en bon estat, es miraven les seves dents. Per això, si algú et regalava un cavall i tu li miraves les dents, semblava un gest de desconfiança o d’ingratitud cap a qui te l’havia regalat.
La frase feta original és “A caballo regalado no le mires el diente”.
L’equivalent en català és “A cavall regalat no li miris el dentat”.
En anglès, l’expressió equivalent és “Don’t look a gift horse in the mouth”.
Aquesta frase la fan servir bastant sovint persones del meu entorn, sobretot els meus pares o avis. Per exemple, es podria utilitzar en una situació en què algú es queixa d’un regal que ha rebut o d’una cosa que li han donat gratuïtament. En aquest cas, es podria dir aquesta frase per recordar que hauríem d’estar agraïts pel gest i no fixar-nos en els petits defectes.
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “Salvarse por los pelos”, que significa escapar d’una situació perillosa o complicada per molt poc, en l’últim moment.
L’origen d’aquesta expressió es troba en l’època en què molts mariners portaven els cabells llargs. Es diu que, si queien a l’aigua, podien ser agafats “pels cabells” per un company i així evitar ofegar-se. Per això, “salvar-se pels cabells” vol dir literalment salvar-se gràcies a una petita cosa, en l’últim instant.
La frase feta original és: “Salvarse por los pelos” (castellà).
L’equivalent en català és: “Salvar-se pels pèls”.
En anglès, l’expressió equivalent seria: “By the skin of one’s teeth”, que també significa aconseguir alguna cosa per molt poc.
Jo sí que la faig servir, sobretot en situacions relacionades amb exàmens. Per exemple, quan aprovo una prova amb la nota mínima, puc dir: “M’he salvat pels pèls!”. També la podria fer servir si arribo just a temps a agafar l’autobús o el tren.
El teu comentari no ha estat acceptat perquè conté faltes d’ortografia, gramaticals o algunes idees podrien estar més ben explicades. Si vols, te’l pots rellegir i tornar-lo a entregar dins el termini establert.
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “Estar en la luna”, que significa estar distret, no prestar atenció o no adonar-se del que passa al teu voltant. Es fa servir quan algú està despistat o sembla que pensi en una altra cosa.
L’origen d’aquesta expressió no és del tot clar, però es relaciona amb la idea que la Lluna és llunyana i inabastable. Per tant, si algú “està a la lluna”, és com si mentalment fos molt lluny d’on realment es troba. També pot tenir relació amb la tendència humana d’associar la Lluna amb la distracció o el somiar despert.
La frase feta original és: “Estar en la luna” (castellà).
L’equivalent en català seria: “Estar a la lluna”.
En anglès, una expressió equivalent seria: “To have one’s head in the clouds”.
Jo sí que la faig servir habitualment, sobretot a classe, quan algun company no sap què s’està fent perquè no ha estat atent. Per exemple, el professor explica una activitat i algú pregunta què s’ha de fer; llavors un altre company pot dir: “Estaves a la lluna!”. També la podria fer servir quan algú està molt pensatiu i no respon quan li parlen.
Ainoa Sobreviela – 2n BTX A
En la meva llengua materna hi ha la frase feta “semblar el cul d’en Jaumet”. Aquesta també té una altra variant, com ara “semblar el cul d’en Jaumet, que no pot seure ni estar quiet”. S’utilitza per descriure una persona que no està mai quieta, és a dir, algú molt actiu que necessita sempre fer coses.
L’origen d’aquesta expressió ve d’un captaire que corria pels carrers de Barcelona tocant el flabiol i movent-se d’una manera peculiar, ja que bellugava contínuament el cos sense parar. A més, l’equivalent en castellà seria “ser culo de mal asiento” i en anglès “have ants in your pants”.
Aquesta expressió la fa servir molt la meva àvia, sobretot quan érem més petits i no podíem estar quiets ni un moment, especialment a l’hora de dinar. Per exemple, sovint deia: “Ai, sembla el cul d’en Jaumet, aquest nen no para mai!” També es pot utilitzar per parlar d’una persona adulta que necessita estar sempre activa, fent coses i canviant sovint d’activitat. Per exemple: “En Joan no sap que és parar sembla el cul d’en Jaumet”.
Adrià Giralt Cunill — 2n Bat B
En la meva llengua materna trobem la frase feta “Eso es pan comido”, que vol dir que una cosa és molt fàcil de fer o d’aconseguir, és a dir, que es pot resoldre sense esforç i gairebé sense dificultats.
Té el seu origen a l’edat mitjana, ja que el pa era un element bàsic i fonamental en l’alimentació de la població. Era molt fàcil de consumir i la seva preparació no és complicada, això va fer que es popularitzés l’expressió. En català, l’equivalent seria “Això és bufar i fer ampolles” i en anglès “It’s a piece of cake”.
J
o no la faig servir en el meu dia a dia, però en alguna ocasió l’he fet servir, per exemple, per dir que un exercici o un examen era molt fàcil i que no m’havia suposat gaire esforç fer-lo.
Irene Martínez – 2n de batxillerat B
En la meva llengua materna, el castellà, hi trobem la frase feta “salvarse por los pelos”. Aquesta frase vol dir escapar-se d’una situació difícil o perillosa per molt poc, gairebé en l’últim moment.
Aquesta expressió te origen marítim. Antigament molts mariners portaven els cabells llargs perquè, si queien al mar, altres mariners poguessin agafar els cabells i rescatar-los. Per això es diu que algú s’ha “salvat pels cabells”, és a dir, per molt poc.
En català el seu equivalent seria “salvar-se pels pèls” i en anglès seria “by the skin of one’s teeth”.
Aquesta expressió té un ús bastant habitual en el meu dia a dia. Per exemple unasituació en la que es podria fer servir seria si arribo a classe just abans de que tanquin la porta o just abans de començar un examen, podria dir que m’he salvat pels pèls.
Iker Cotano Zambrano— 2n de batxillerat A
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “Buscarle tres pies al gato”, que significa complicar una situació senzilla o buscar problemes on no n’hi ha. S’utilitza quan algú analitza massa una cosa o intenta trobar dificultats innecessàries.
L’origen d’aquesta expressió és antic i apareix en textos literaris del Segle d’Or espanyol. Un dels casos més coneguts es troba a la novel·la Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes. En l’obra, en realitat es parlava de “buscarle cinco pies al gato”, ja que els gats tenen quatre potes i una cinquena seria impossible. Amb el temps, l’expressió va evolucionar fins a la forma actual de “tres pies”, mantenint la idea de buscar alguna cosa que no té sentit.
La frase feta original és “Buscarle tres pies al gato”.
L’equivalent en català seria “buscar tres peus al gat”.
En anglès, una expressió semblant seria “to make a mountain out of a molehill”.
A casa meva aquesta frase es fa servir de vegades quan algú dona massa voltes a un problema que en realitat és molt simple. Per exemple, la podria utilitzar si un company de classe es preocupa massa per una tasca fàcil o intenta trobar dificultats en una activitat que és bastant clara.
Rodrigo Beño Morcillo – 2 Bat C
En la meva llengua materna, hi ha la frase feta “A qui matina, Déu l’ajuda”, que significa que les persones que s’aixequen d’hora o que comencen les coses amb temps solen tenir més oportunitats i aconseguir millors resultats. Es fa servir quan es vol destacar que és important ser treballador, tenir iniciativa o no deixar les coses per a l’últim moment.
L’origen d’aquesta expressió és antic i està relacionat amb la vida tradicional, sobretot amb la gent que treballava al camp i s’havia d’aixecar molt aviat per aprofitar el dia.
En castellà és “A quien madruga, Dios le ayuda” i en anglès “The early bird catches the worm.”
És una expressió que també es fa servir bastant al meu entorn familiar. Per exemple, a casa la podríem dir si m’aixeco d’hora per estudiar abans d’un examen o per acabar una feina important. Fora de casa, també es podria utilitzar quan algú arriba aviat a un lloc i aconsegueix alguna cosa abans que els altres, com comprar entrades o trobar un bon lloc en una activitat. En aquestes situacions, la frase recorda que començar les coses aviat sovint porta avantatges.
Pol Roura Palau – 2n Bat B
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “Meter la pata”, que significa equivocar-se o dir o fer alguna cosa inadequada sense voler. El seu origen no és del tot clar, però es creu que podria venir d’una deformació antiga de l’expressió “mentar a Pateta”, una manera antiga de referir-se al dimoni. Amb el temps, l’expressió es va transformar en “meter la pata”, mantenint la idea de cometre un error. L’equivalent en català seria “ficar la pota” i en anglès “to put one’s foot in it”. Jo la faig servir bastant amb els meus amics o amb la família, per exemple quan algú diu alguna cosa sense pensar i després s’adona que ha dit alguna cosa equivocada o que pot molestar a algú. En aquesta situació podem dir que ha “metido la pata”.
Vanshika Mangwani – 2n de batxillerat B
En la meva llengua materna, el panjabi, hi ha la frase feta “Jeda beejenga, ohi katenga” (ਜੇਹੜਾ ਬੀਜੇਗਾ ਉਹੀ ਕਟੇਗਾ). Aquesta expressió significa que les nostres accions tenen conseqüències, bàsicament, si fas coses bones tindràs bons resultats, però si fas coses dolentes també tindràs conseqüències negatives. És una manera de dir que cada persona recull el que ha sembrat.
L’origen d’aquesta frase prové de la cultura agrícola del Panjab, on durant molts segles la major part de la població treballava al camp. Per això molts refranys utilitzen metàfores relacionades amb sembrar i collir, perquè era una experiència quotidiana per a la gent.
L’equivalent d’aquesta frase feta en català seria “Qui sembra vents, cull tempestats” o “Allò que sembraràs, colliràs”. En castellà seria “Cosechas lo que siembras”. En anglès també hi ha una expressió semblant, “You reap what you sow.”
Aquesta frase es podria fer servir, per exemple, quan algú no estudia durant el trimestre i després suspèn un examen. També la podria utilitzar un pare o una mare per explicar a un fill que les seves accions tenen conseqüències. En el meu entorn no es fa servir molt sovint, però és un refrany conegut en la cultura panjabi.
Jasmin Kaur Singh – 2n Batxillerat B
En la meva llengua materna, el català, hi ha la frase feta “Ploure a bots i barrals”, que significa que plou molt intensament, amb molta força.
L’origen de l’expressió no és del tot clar, però es creu que fa referència a recipients grans com els bots i els barrals, que s’utilitzaven antigament per contenir líquids. La idea que transmet l’expressió és com si aquests recipients s’aboquessin des del cel, deixant caure grans quantitats d’aigua de cop. Per això s’utilitza per descriure una pluja molt abundant.
L’equivalent en castellà seria “Llover a cántaros” i en anglès “It’s raining cats and dogs”, que també s’utilitzen pel mateix.
Jo faig servir aquesta expressió a vegades amb la meva familia o amb els amics, sobretot quan plou molt. Per exemple, si estava pensant a sortir de casa però veig que està plovent molt, podria dir: “Millor ens quedem a casa, perquè està plovent a bots i barrals”.
Èric Tomás López – 2n batx B
En la meva llengua materna, l’anglès, fem servir molt la frase “two wrongs don’t make a right”. El que vol dir és que, encara que algú t’hagi fet una mala passada, si tu li respons de la mateixa manera, no arregles res, només afegeixes un segon problema. Bàsicament, defensa que la venjança no és mai la solució. El seu origen es va popularitzar al segle XVIII per criticar la famosa idea de l’ull per ull, argumentant que tornar el cop no fa que la teva acció sigui correcta.
L’equivalent en català seria “un mal no se n’esmena amb un altre”, tot i que també es diu que “dues negres no fan una blanca” per explicar que dues coses dolentes no en sumen una de bona. En castellà, la més directa és “un mal no se remedia con otro”. A casa la fem servir sovint quan hi ha alguna discussió per recordar que no val la pena “pagar amb la mateixa moneda”. Per exemple, ara a 2n de Batxillerat, si un professor em posa una nota que considero injusta, no guanyo res faltant al respecte a classe, això no faria que la meva nota millorés, sinó que només empitjoraria la meva situació i la meva imatge.
Lia Ramos Bentham 2n Bat A
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “A caballo regalado no le mires el diente”, que significa que, quan algú et fa un regal, no n’has de criticar els defectes ni queixar‑te si no és perfecte, sinó acceptar‑lo amb agraïment. El seu origen es troba en l’època en què, per saber l’edat i l’estat de salut d’un cavall, se li miraven les dents: això n’indicava el valor econòmic, de manera que revisar‑les quan el cavall era un obsequi es considerava de mala educació. L’equivalent en català seria “A cavall regalat no li miris el dentat” i en anglès “Don’t look a gift horse in the mouth”, que expressen la mateixa idea de no ser massa exigent amb allò que reps de franc. A casa meva la fem servir bastant: per exemple, si algú es queixa perquè li han regalat roba que no li agrada del tot, li podem dir aquesta frase per recordar‑li que el més important és el detall de qui li ha fet el regal.
Kevin Sánchez Berzosa – 2n Bat A
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “No tener pelos en la lengua”. Aquesta expressió significa parlar amb sinceritat i dir el que penses directament, sense por d’expressar la teva opinió encara que pugui molestar algú.
L’origen d’aquesta expressió és metafòric. La llengua és l’òrgan que utilitzem per parlar, i la idea de tenir “pèls a la llengua” representaria una dificultat per expressar-se. Per això, dir que una persona no té pèls a la llengua vol dir que parla amb claredat i sense filtres.
La frase feta original és “No tener pelos en la lengua”.
En català, una expressió amb un significat semblant és “dir les coses pel seu nom”.
En anglès, una expressió equivalent és “to speak one’s mind”.
Aquesta expressió es fa servir bastant en el meu entorn. Per exemple, quan parlo amb un amic sobre alguna cosa que no m’ha agradat i li dic directament el que penso. En aquesta situació es podria dir que no tinc pèls a la llengua, perquè explico la meva opinió amb sinceritat sense por.
Marc Dejer Levy – 1r BAT C