Si fas batxillerat i vols obtenir 0,5 punts positius a la teva nota de Llengua catalana i literatura d’aquest trimestre, només has de participar i treballar per poder assolir el repte que et plantegem. Publica la teva resposta com a comentari a aquesta notícia i posa-hi el teu nom i cognoms i el curs que fas. Tens temps fins el divendres 13 de març!
El repte de l’alumne plurilingüe d’aquest segon trimestre està relacionat amb les frases fetes i els refranys, que formen part de la riquesa de totes les llengües. Sovint expressen una idea que també existeix en altres idiomes, però amb paraules diferents.
El repte és el següent:
- Busca una frase feta en la teva llengua materna. Explica’n el significat i el seu origen.
- Escriu la frase feta original, el seu equivalent en català i el seu equivalent en una altra llengua que coneguis. Segurament hauràs de buscar informació a internet. Pots fer servir l’Optimot o altres pàgines web.
- Tu o algú del teu entorn la fa servir habitualment? En quina situació la podries fer servir?
EXEMPLE:
En la meva llengua materna, hi ha la frase feta “No hay mal que por bien no venga”, que significa que d’un fet o esdeveniment negatiu a vegades en pot sortir un de positiu. El seu origen vindria del llatí “ex malo bonum” (del mal prové el bé), que tindria l’origen en un sermó de Sant Agustí. L’equivalent en català seria “d’un gran mal en surt un gran bé” i en anglès “every cloud has a silver lining”. Jo no la faig servir gaire, però per exemple la podríem fer servir quan van anul·lar classes pel vent, ja que d’un fet negatiu nosaltres ens en vam beneficiar pel fet de no tenir classe.
Rosa Espinosa – 1r de batxillerat A
Recordeu que superar el repte no implica directament obtenir 0,5 punts. Caldrà que el docent de català aporti la seva valoració sobre l’ús del català a l’aula i que tinguis més d’un 6 de mitjana del trimestre.
En la meva llengua materna, el català, hi ha la frase feta “Qui dia passa, any empeny”.
Aquesta frase significa que, encara que les coses no vagin gaire bé, el fet d’anar superant els dies ja és una manera d’avançar. Vol dir que a vegades no cal pensar molt en el futur, sinó anar tirant i superar el dia a dia.
El seu origen és popular i antic. És una expressió que neix de la vida quotidiana, sobretot d’èpoques en què la gent vivia amb dificultats econòmiques i havia d’anar superant els dies com podia. Amb el temps, s’ha convertit en un refrany molt utilitzat en català.
La frase original és:
Català: “Qui dia passa, any empeny”.
Castellà: “Pasando el día, se empuja el año” (no és una frase tan habitual, però expressa la mateixa idea).
Anglès: “Take it one day at a time”.
A casa meva, la meva àvia la diu sovint quan algú està preocupat per alguna cosa o quan hi ha una situació complicada. Per exemple, si tinc molts exàmens i estic estressat, ella em diu aquesta frase per recordar-me que el millor és anar estudiant dia a dia i no angoixar-me massa pel futur. Jo també la podria fer servir en moments en què algú està passant una etapa difícil i necessita ànims per continuar endavant.
El teu comentari no ha estat acceptat perquè hi falta el nom i cognoms i el curs, o perquè hi ha nombrosos errors ortogràfics o gramaticals o perquè alguna idea no està ben expressada del tot. Pots tornar a enviar el teu comentari dins el termini establert.
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “Más vale pájaro en mano que ciento volando”. Vol dir que és millor assegurar-se una cosa petita però segura que no pas arriscar-se per aconseguir-ne una de més gran però incerta. El seu origen prové d’un proverbi medieval castellà documentat ja al segle XV, i sembla que deriva d’un refrany llatí antic que deia “Plus valet avis in manu quam duo in stipite”, que significa “val més un ocell a la mà que dos al matoll”. L’equivalent en català seria “Val més un ocell a la mà que dos al vol” i en anglès seria “A bird in the hand is worth two in the bush”. A casa meva, la meva mare la diu sovint quan algú dubta entre quedar-se amb una oportunitat segura o esperar-ne una de millor. Per exemple, la podríem fer servir quan algú té una feina estable però està pensant a deixar-la per una altra que no sap si li sortirà.
Marina Bernils – 2n de batxillerat C
En la meva llengua materna, hi ha la frase feta “Ojos que no ven, corazón que no siente”, que significa que quan no veiem una cosa o no en sabem res, ens afecta menys emocionalment. És una dita molt antiga del refranyer castellà i s’ha transmès de generació en generació, per això no se’n coneix un origen exacte, però és una expressió molt popular.
L’equivalent en català seria “Ulls que no veuen, cor que no sent” i en anglès “Out of sight, out of mind”. Jo sí que l’he sentit bastant al meu entorn, sobretot en converses informals. Per exemple, la podríem fer servir quan algú vol oblidar una persona i deixa de mirar les seves xarxes socials, perquè si no la veu tant, li afecta menys.
Carla Torralbo – 2n de batxillerat C
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “Estar en Babia”, que significa estar distret, despistat o no assabentar-se del que està passant.
El seu origen és històric i es remunta a l’edat mitjana. Babia és una comarca situada a la província de León. Segons la tradició, els reis del Reino de León hi anaven a descansar i a desconnectar dels assumptes del regne. Quan algú preguntava pel rei i aquest no estava atenent qüestions de govern, es deia que “estava en Babia”. Amb el temps, el significat es va desplaçar del sentit literal (ser físicament allà) al figurat (estar mentalment absent). L’equivalent en català seria “estar a la lluna” i en anglès “to daydream” o “to have one’s head in the clouds”. A casa meva la fem servir bastant, sobretot quan algú no escolta o està molt distret. Per exemple, a classe, si el professor explica alguna cosa i un alumne no sap què s’ha de fer, podem dir que “està en Babia”. També la podria fer servir si jo mateixa estic pensant en altres coses i no presto atenció.
Jana López Sorrell 2 Bat C
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “Más vale tarde que nunca”, que significa que és millor fer una cosa tard que no fer-la mai. Expressa la idea que, encara que una acció arribi amb retard, continua sent positiva. El seu origen prové del llatí “Potius sero quam numquam”,concretament del filòsof Diógenes de Sinope. L’equivalent en català és “Val més tard que mai” i en anglès “Better late than never”. Jo la faig servir bastant, per exemple quan una amiga et torna una dessuadora que li havies deixat fa setmanes: arriba tard, però almenys la torna
Claudia Caldera Levi 2n batxillerat B
En la meva llengua materna, hi ha la frase feta “A quien madruga, Dios le ayuda”, que significa que s’ha de ser diligent i fer les coses abans o llevar-te abans per tindre éxit. Cal matinar per gaudir de les millors oportunitats. El seu origen és incert, però es data des de l’edat medieval i es troba en obres com “El Lazarillo de Tormes” o una variació en “El Quixot”. L’equivalent en català seria “Qui matina fa farina” i en anglès “The early bird catches the worm”. Jo personalment no la faig servir massa, però la meva àvia i el meu pare la fan servir molt, ja que volen que matini. Es pot fer servir quan volem avançar feina o ser productius.
Javier Ortega Ramos – 2n de batxillerat C
En la meva llengua materna, hi ha la frase feta “Más vale tarde que nunca”, que significa que és millor fer una cosa tard que no fer-la mai. Es fa servir quan algú arriba tard a una situació o compleix una obligació que havia de fer amb retard, però igualment es valora el fet que finalment ho hagi fet.
L’origen d’aquesta expressió el trobem al llatí, en la frase “potius sero quam numquam”. La idea era transmetre que, encara que una acció no s’hagi fet en el moment ideal, sempre és preferible dur-la a terme que deixar-la pendent per sempre.
L’equivalent en català seria “Més val tard que mai” i en anglès “Better late than never”.
És una expressió que sí que es fa servir bastant al meu entorn familiar. Per exemple, a casa la podríem fer servir si la meva germana finalment recollís l’habitació després de dies que els meus pares li ho han estat demanant. En casos fora de casa, la podríem utilitzar quan algú entrega una feina fora de termini però el professor encara l’accepta, o quan un amic felicita algú dies després del seu aniversari. En aquestes situacions, tot i que l’acció arriba amb retard, es valora positivament el gest.
Biel Cristobal – 2n de batxillerat
En la meva llengua materna, el punjabi, hi ha la frase feta “agg lagni”, que literalment significa “calar foc”. Aquesta expressió s’utilitza quan una situació esdevé caòtica, esclata un conflicte o algú provoca problemes. El seu significat és metafòric: el foc simbolitza descontrol, tensió o drama. No té un origen històric concret, sinó que prové de l’associació entre el foc i les situacions que es compliquen ràpidament. L’equivalent en català podria ser “això va ser llenya al foc”, i en castellà “echar leña al fuego”. La meva mare utilitza sovint aquesta frase feta, per exemple quan una conversa tranquil·la acaba en discussió o quan algú diu alguna cosa que genera problemes. Es pot fer servir en situacions quotidianes, com ara amb la família, si un comentari provoca una baralla o quan algú crea tensió sense voler.
Gurleen Kaur Dhillon – 2n de Batxillerat A
En la meva llengua materna, hi ha la frase feta “romper el hielo”, que vol dir “trencar el gel”.
Significa iniciar una conversa o una situació per reduir la tensió o la incomoditat inicial, sobretot quan l’ambient és tens.
El seu origen prové del món marítim. Antigament, quan els vaixells navegaven en aigües gelades, havien de trencar el gel per poder obrir pas i permetre el pas d’altres embarcacions. Més endavant, al segle XVI, l’expressió es va començar a utilitzar en sentit figurat per referir-se a “obrir camí” en una conversa o relació social. L’equivalent en català és la traducció literal de “romper el hielo” a “trencar el gel”.
Jo la faig servir puntualment, quan estem en situacions una mica incòmodes o que no coneixem a la gent amb la que estem. És una expressió bastant útil perquè descriu molt bé aquell primer moment una mica incòmode abans que comenci una conversa més fluida.
Samira Jassin – 2n de batxillerat C
El teu comentari no ha estat acceptat perquè et falta escriure l’expressió en una altra llengua que no sigui el català o el castellà. Si vols, pots tornar a enviar el teu comentari dins el termini establert.
En la meva llegua materna, el castellà, hi ha una frase feta “A quien madruga, Dios le ayuda”, que significa que les persones que són treballadores i s’aixequen d’hora tenen més possibilitats d’aconseguir els seus objectius. Expressa la idea que l’esforç i la constància tenen recompensa.
L’origen d’aquesta expressió es troba en la tradició cristiana i en la cultura popular espanyola, on es valorava molt el treball des de primera hora del matí, especialment en societats agrícoles. També reflecteix la importància que es donava a la disciplina i a l’aprofitament del temps. La frase original és: “A quien madruga, Dios le ayuda”, l’equivalent en català seria: “Qui matina fa farina”, i en anglès seria “The early bird catches the worm”.
A casa meva la fem servir sovint, sobretot els meus pares quan em costa llevar-me per anar a classe. També la podria fer servir en època d’exàmens, per recordar que estudiar amb temps i organitzar-se bé dona millors resultats.
Elsa Surís – 2n de batxillerat B
En la meva llengua materna, el català, hi ha la frase feta “En un tres i no res”, que significa fer una cosa molt ràpidament, en molt poc temps.
L’origen de l’expressió no és del tot clar, però es creu que fa referència a la rapidesa de comptar fins a tres. El “no res” reforça la idea de brevetat, com si el temps que passa fos gairebé inexistent. És una expressió popular que s’ha transmès oralment i que encara avui es fa servir molt.
L’equivalent en castellà seria “En un abrir y cerrar de ojos” i l’equivalent en anglès seria “In the blink of an eye”.
Jo la faig servir bastant en situacions quotidianes a casa i amb la meva familia materna. Per exemple, quan algú em pregunta quant tardaré a preparar-me, dic: “Ara vinc, serà en un tres i no res”.
El teu comentari no ha estat acceptat perquè hi falta el nom i cognoms i el curs, o perquè hi ha nombrosos errors ortogràfics o gramaticals o perquè alguna idea no està ben expressada del tot. Pots tornar a enviar el teu comentari dins el termini establert.
En la meva llengua materna, hi ha la frase feta “Más vale tarde que nunca”. Aquesta frase feta significa que és millor fer una cosa tard que no fer-la mai. És una expressió utilitzada quan algú fa alguna tasca o acció amb retard, però, tot i això, el fet que finalment l’hagi realitzat és positiu. El seu origen prové del llatí “potius sero quam numquam”, una expressió usada pels romans amb el mateix significat. L’equivalent en català és “Més val tard que mai” i en anglès és “Better late than never”. En el meu cas, sí que faig servir aquesta expressió, sobretot amb les meves amistats. Per exemple, quan algú entrega un treball tard, però almenys l’entrega, acostumo a fer servir aquesta frase.
Júlia Mas Piñeiro – 2n de batxillerat A
Valentina Lozano Sosa
2 Bat C
En la meva llengua materna, el castellà, hi ha la frase feta “A quien madruga, Dios le ayuda”, que significa que les persones que es lleven aviar i es posen a treballar o estudiar tenen més oportunitats d’obtenir bons resultats. És a dir, començar el dia amb ganes i esforç acostumen a donar fruits.
L’origen del refrany és religiós i popular. La menció a “Dios” reflecteix la creença que Déu ajuda els que es posen a treballar d’hora, i “madrugar” simbolitza començar el dia amb energia. Aquesta frase ja apareixia en textos espanyols dels segles XVI i XVII.
La frase feta original en castellà és: “A quien madruga, Dios le ayuda.” En català: “A qui matina, Déu l’ajuda.” En anglès: “The early bird catches the worm.”
A casa meva, la meva mare ho diu sovint perquè m’aixequi més d’hora. Per exemple, quan em costa llevar-me per estudiar o fer alguna tasca, ella diu: “A quien madruga, Dios le ayuda” per animar-me a començar el dia abans i aprofitar millor el temps.