“Movember”, el moviment del bigoti

Hem entrevistat el Manel Rosales, professor de tecnologia de l’Institut, una persona que dona suport al moviment “movember” contra les malalties pròpies del sexe masculí, especialment el càncer de pròstata. Volem descobrir una mica més d’aquesta reivindicació.

Explica’ns una mica això de Movember.

Movember és un moviment per sensibilitzar la societat dels problemes mèdics que tenen els homes. És el mateix que el llaç rosa pel càncer de mama, però nosaltres en comptes d’un llaç rosa ens deixem el bigoti, i és pel càncer de testicles, de pròstata, cosa que només ens pot passar a nosaltres.

Per què has decidit fer-ho?

Doncs perquè jo estic conscienciat amb el tema i m’agradaria que a la societat es visibilitzessin aquests problemes.

Des de quan ho fas?

Porto 5 anys deixant-me el bigoti en aquesta època, aproximadament.

Ens han comentat que també has proposat fer-ho a altres professors. N’hi ha algun que s’hagi apuntat?

Que jo sàpiga no. Però es veurà amb el temps si la gent es deixa o no el bigoti durant el mes de novembre.

Per què es fa al mes de novembre?

Jo penso que és perquè el Dia Mundial de l’Home és el 19 de novembre; suposo que han triat aquest mes per fer-ho coincidir.

Com i a on va començar aquest moviment?

Aquest moviment va començar a Austràlia, on un grup d’amics es van solidaritzar amb un d’ells, que tenia un càncer de pròstata, i ho van fer, com els reptes d’avui en dia, deixant-se el bigoti. A partir d’això va créixer i créixer i als pocs anys es va començar a fer a quatre països del món: Estats Units, Austràlia, Gran Bretanya i Espanya, i va créixer com a ONG. Es poden fer donacions i estan destinades a la publicitat, a les investigacions, etc. És el mateix que el càncer de mama, sobre el qual ja estem més conscienciats. Les dones s’han de palpar els pits per adonar-se’n, doncs nosaltres ens hem de palpar els testicles.

Tens algun amic o familiar que també s’ho hagi fet?

Clar, jo vaig començar fa cinc anys perquè un amic meu m’ho va comentar i des de llavors ho fet tots els anys. Bé, les nostres dones no estan tan contentes perquè no estem tan guapos (riu), però ho seguim fent.

 

Redacció: Guillem Puig i Pol Manén 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>