Aquesta petita guitarra és un instrument molt útil a l’aula de secundària. És relativament fàcil de manipular, pesa poc i és fàcilment portable. També és molt econòmic i fàcil de trobar, però sobretot és acústicament molt més raonable que la flauta de bec. La pressió acústica de trenta flautes sonant a la vegada, és moltes vegades difícil de suportar i en aquest sentit els ukeleles permeten generar un ambient de treball molt més agradable.
Aquest instrument portat pels portuguesos a les illes de Hawaii a finals del XIX, es va fer immensament popular als USA i després mundialment, al segle XX gràcies a estrelles com Elvis Presley.
A l’aula de secundària permet posar en pràctica de manera senzilla, tots els elements constitutius del llenguatge musical, marcant una diferència fonamental en l’aprenentatge: els conceptes teòrics no es volatilitzen, es fan servir constantment, se sumen i amplien mitjançant la pràctica musical real.
Podem mesurar la popularitat i accessibilitat de l’ukelele per la quantitat ingent de recursos que trobem a la xarxa, lliçons, teoria musical i tota classe de facilitats per aprendre a tocar milers de cançons. Una informació que obre un gran ventall de possibilitats per a treballar de manera autònoma, projectes musicals molt diversos.
