Aquesta setmana no us direm on va néixer el personatge enigmàtic, perquè creiem que ningú més de l’Institut Baix a Mar hi va néixer, a la mateixa població.
Quan era infant, practicava gimnàtica rítmica; saltava la corda i jugava a cromos. De fet, insisteix que el seu joc més habitual era els cromos.
Quan tenia 10 anys, sortia amb una colla, composta per deu noies.
A l’escola, va ser sempre molt bon estudiant, perquè recorda que feia els deures i estudiava de valent.
Les seves assignatures preferidas tant a l’escola com a l’institut eren les lletres.
Per acabar, recorda perfectament el dia que es va decidir que Barcelona seria la ciutat olímpica del 1992. Era a l’escola, i recorda com professors i alumnes van celebrar-ho amb alegria. Després, de gran, quan va arribar la data assenyalada, hi va anar, per veure-hi competicions.
I el guanyador és: el professor de Llengua i Literatura Castellanes Josep Parra.
L’alumne Alin Panessi, de la “Revista digital”, va lliurar el premi al guanyador.
És l’Àurea, sens dubte. La cara la delata.
És l’Àureaaaaaaaa
És l’Àurea
Àurea,aquesta cara tan coneguda i maca!
És l’Àurea!!!!, que mona…
Àurea; té la mateixa cara.
No n’hi ha cap dubte: és l’Àurea.
És l’Àurea Pau, se li nota un munt a la cara.
Totalment, Àurea Pau! ?
Àurea!!!! Amb la mateixa carona de bona persona. Guapa!!!!