Autor: Eduard Santa Eulàlia
Comencem els primers interrogatoris per a trobar a l’autor (o autora) del robatori
Primer de tot tenim l’interrogatori de la Mª Ángeles, la professora de llengua castellana, que era una de les professores que en aquell moment es trobava a dins del centre. A primera vista se la nota nerviosa, podria ser perquè els nostres mètodes d’interrogació es podrien considerar una mica invasius, o potser és un nerviosisme de culpabilitat.
El nostre objectiu és força clar, esbrinar qui ha robat l’ordinador de la sala de professors, i decidim que la manera més eficient de fer-ho és mitjançant una línia de temps, així esbrinarem en quines ocasions algun dels sospitosos van tenir el temps i l’oportunitat necessària per a pispar-lo.
Al preguntar a la Mª Ángeles quan va ésser l’últim cop que va veure l’ordinador ens respon que ella no ho sap del tot, que quan ella va marxar creu que encara estava allà.
Veient que de moment no hem tret res de profit passem a la següent pregunta: ‘Ens pot assegurar si alguna persona va sortir del centre o va estar movent-se per l’institut?’
Llavors ella ens respon que sí, que pot assegurar que la Marta Aguilera i l’Albert Ollés van marxar junts cap a l’estació.
Sembla una informació força ùtil per a nosaltres, encara que no ens doni un sospitós directe, i que en aquests interrogatoris mai es pot confiar del tot en el sospitós interrogat.
Donem el dia per conclòs i acompanyem a la Mª Ángeles a la porta, i és en aquell moment que passem per davant de les escales quan ella ens revela un petit detall que s’havia oblidat i que ens podria ser força útil: va veure com la Sandra Roig pujava per les escales al pis superior, aproximadament a les 15:15h. Potser no és gaire cosa, però són els petits detalls els que ens poden ajudar a desvelar aquest misteri.
Está molt interessant el que heu comentat i es pot veure que poden haver diversos sospitosos, però la Mª Angeles com heu dit s’ha posat nerviosa i a mi m’ha fet sospitar que pot ser que sigui ella la culpable del robatori