Alumnat de 1r de Batxillerat, a l’hora de lectura, el dilluns 20 de setembre
Les hores de lectura en silenci han començat de nou a l’institut Baix a mar. L’alumnat de tots els cursos ha començat el matí llegint un llibre en paper des de les 8.00 am fins a les 8.20 am.
Durant tot el curs escolar, de dilluns a dijous, 1r, 2n i 3r d’ESO mantindrà la franja dels vint minuts en la primera hora de l’espai de projectes mentre que a 4t d’ESO i a Batxillerat la franja diària anirà canviant cada setmana.
“Per què hem de llegir cada dia ni que sigui vint minuts”
Transcrivim un text de l’escriptor traspassat Emili Teixidor, publicat en el llibre “La lectura i la vida” (Columna).
1.
Només quan el lector llegeix deslligat de l’autoritat de l’autor, s’estableix el veritable diàleg.
2.
L’art de la lectura és cada vegada més difícil. Requereix temps, silenci i una certa disposició interior.
3.
L’escola ha de mantenir un paper de primer ordre en l’orientació de la lectura dels clàssics. L’alumne s’ha de trobar amb alguns llibres meravellosos i amb noms inoblidables de la literatura. D’aquí hauria de començar el seu coneixement elemental i la seva admiració cap a aquest textos, en trobades que poden marcar una vida.
4.
Abans, a les escoles, es llegia i es controlava la lectura en veu alta una mitjana d’una hora diària. Els escolars, repartits en diferents grups dirigits pels alumnes més avançats, amb la supervisió del mestre, que passava de grup en grup i dirigia, al final, el grup dels avançats, llegien textos seleccionats d’autors clàssics. Es memoritzaven poesies i frases memorables. I sobretot creaven l’hàbit de la lectura i l’interioritzaven. Una hora diària en veu alta durant uns quants anys!
5.
Si volem estar segurs que un lector ha entès bé un text, fem que el llegeixi en veu alta. “L’executant involucra el seu propi ésser en el procés d’interpretació”, diu George Steiner.
6.
La lectura requereix un lloc adequat. Una postura adequada. La rutina o l’hàbit de l’escola pot facilitar aquestes necessitats. Molts mestres aproximen els primers minuts de classe, mentre els alumnes van arribant a l’escola o als seus pupitres, perquè els nois i les noies que ja hi són obrin els seus llibres de lectura (és imprescindible el bon funcionament de la biblioteca escolar o d’aula!) i llegeixin una estona. Alguns llegiran, d’altres poc o gens. Però almenys aprendran la postura, el silenci, l’hàbit. Uns quants minuts cada dia són moltes hores al final del curs.
7.
Segons diversos neurolingüistes, el contacte amb el llenguatge oral no és suficient per desenvolupar completament les funcions lingüistes. Per al desenvolupament complet del cervell cal aprendre a reconèixer un sistema compartir de signes visuals, és a dir, cal aprendre a llegir.
8.
Si no proporcionem paraules suficients als nostres joves, no els ajudem a ordenar les seves emocions i els seus pensaments, i ni tan sols els ajudem a ser més feliços. Tancats en el seu món inexpressat, no podem compartir les seves vivències ni les seves emocions. O no poden compartir-les totalment, per manca de paraules suficients. No els queda cap més recurs, cap més llenguatge, que la violència física.
9.
Si els mestres no llegeixen, ¿com podran contagiar el gust per la lectura, fins i tot als més petits? ¿Quina riquesa de vocabulari els oferiran? ¿Quines paraules noves, misterioses, suggeridores, deixaran caure a les classes perquè les captin els més atents, com una fórmula màgica, una llavor, que algun dia fructificarà?
10.
[L’escriptor] Elias Canetti deia que la millor definició de pàtria és una biblioteca.
