Tàrraco, la visita conquerida. Recull de textos argumentatius sobre la visita a Tàrraco

Escrit per Mar Oropesa García. 1r A de Batxillerat

“Tàrraco, capital de l’imperi romà a la Península ibèrica”

Per què Tàrraco és una ciutat que sorprèn? El seu patrimoni romà, protegit per la Unesco des de l’any 2000, és captivador. Per una banda, Tàrraco està marcada pel seu context històric: va ser fundada el 218 aC pels germans Escipion, dos generals romans, i ho van fer en el marc de la confrontació bèl·lica entre romans i cartaginesos, l’anomenada Segona Guerra Púnica.

Un dels passadissos del circ romà. Foto: Àurea Pau

 

Tàrraco aviat es va convertir en la capital a Hispània de l’imperi romà. Ara bé, l’arribada dels romans no només va suposar la confluència amb una nova gent, també va implicar un gran impacte sociocultural i religiós.

D’altra banda, Tàrraco també va impulsar una nova estructura urbanística, perquè els romans van millorar els serveis i les infraestructures, fet que avui encara es pot contemplar perquè se’n conserven monuments construïts des del segle III aC fins al segle VI dC.

Hi destaquen les muralles, com a construcció més antiga de la ciutat; el fòrum, el gran emplaçament on es concentrava bona part de la vida pública; el circ, on es disputaven curses de carros. I, sens dubte, l’amfiteatre, l’estructura més simbòlica. Als afores de Tàrraco trobem també altres construccions de gran rellevància, com per exemple l’aqüeducte (el pont del Diable), la pedrera del Mèdol, que és d’on s’extreien pedres per fer-les servir en les obres públiques.

L'alumnat, passejant pel pont del Diable. Foto: Àurea Pau

 

Sobre la literatura, Tàrraco ha estat font d’inspiració per a molts autors clàssics i moderns, que hi han basat les seves accions.

Segons el meu parer, Tàrraco és una de les ciutats més interessants d’Europa tant per la seva història com pel patrimoni, que és un bé universal incomparable. Parlar de Tàrraco és fer-ho del nostre passat, que ens explica com som.

Finalment, destaco el significat de Tàrraco-Tarragona. És un acrònim ibèric que correspon a “Tar”, que vol dir “brava”. Per continuar, “raco” vol dir línia de terra. I “ona” vol dir la més gran. Aquest fet confirma la teoria que els romans ja coneixien el significat de la paraula “Tàrraco”, perquè li van atorgar un nom triomfal. La línia de terra brava més gran. Encara avui podem subratllar-ne el significat.

Escrit per Alícia Beamonte. 1r A de Batxillerat

“Tenir Tàrraco tan a prop de casa nostra és un privilegi, perquè és una oportunitat per fer un viatge a la història”

Els romans van desembarcar a Tàrraco l’any 218 aC després de no arribar a cap acord amb els cartaginesos durant la lluita territorial que els va enfrontar. Van instal·lar-se a Tàrraco a la recerca de mercats, productes per intercanviar, però també perquè continuaven volent guanyar els cartaginesos. Van considerar que era el lloc perfecte, perquè estava banyat pel mar Mediterrani per una banda, i per una altra, amb camps de vinyes infinits, i a més tramarien des d’aquest lloc les estratègies per vèncer els cartaginesos. Així doncs, quan hi van posar els peus, van començar a construir una ciutat nova, i la van envoltar d’una muralla contundent, que era tant per refugiar-se dels enemics com també per mostrar físicament com de forts eren. Com més alta i robusta la muralla, més forts se’ls imaginarien.

L'amfiteatre de Tàrraco. Foto: Àurea Pau

Avgvst, el primer emperador de l’Imperi romà, es va instal·lar a Tàrraco, des d’on va regnar i va dirigir les guerres contra les últimes tribus encara no romanitzades. Aquest fet va provocar que Tàrraco adquirís un gran prestigi, i que anés creixent en construccions.

El fet que Tàrraco es convertís en una ciutat de gran importància per als romans va comportar que s’hi dediquessin esforços perquè albergués les millors construccions. I justament aquest fet, per a nosaltres, els visitants, és una sort, perquè quan hi anem podem imaginar-nos com va ser aquesta època. No cal visitar Roma per admirar un amfiteatre, un aqüeducte, una muralla. Tot plegat ens fa saber també com vivien els romans, els nostres avantpassats, quins van ser els seus costums, la llengua que parlaven. I tot plegat ens explica a nosaltres mateixos, tal com som avui.

En conclusió, tenir Tàrraco tan a prop de casa nostra és un privilegi, perquè és una oportunitat per fer un viatge a la història, per entendre de cop tot el que hem anat estudiant al llargs de tants anys com a alumnes!

Escrit per Aitor Fernández Segura

“A la pedrera del Mèdol, la història de la ciutat de Tàrraco em va començar a interessar”

Abans d’anar-hi, estàvem tots emocionats per visitar i conèixer Tarragona. He de confessar que a l’inici hi volia anar només per fer una excursió, independentment de la finalitat, és a dir,  estava menys interessat pel mateix recorregut històric. 

En primer lloc, vam anar a la pedrera més gran que es conserva de l’època, la del Mèdol. Just llavors la història d’aquesta ciutat va començar a interessar-me. És un lloc bonic, té molt bones vistes i transmet moltes emocions i coneixements; es veu de manera clara com els romans extreien la pedra calcària.

El següent destí va ser l’aqüeducte, el pont del Diable, un lloc excitant. El guia ens va explicar el mètode de transport d’aigua del riu Francolí. Va ser aquí on vaig començar a admirar la grandesa del poder romà i les estratègies que feien per demostrar-lo.

Durant el descans, els companys ens vam dedicar a explorar una part de la ciutat de manera autònoma. Es podia observar la bellesa de l’antiguitat dels carrers, molt ben conservats.

Quan vam tornar a l’explicació guiada, concretament a una de les maquetes de Tarraco inspirada en el s. II dC, es podia observar la disposició de les estructures del poble. Em va impactar: vaig poder veure i conèixer Tàrraco en el seu màxim esplendor.

De totes maneres, van ser el circ i l’amfiteatre els llocs que més em van impactar, perquè les seves dimensions eren impressionants.

Com que en conexia la història, em vaig interessar molt més pels llocs que visitàvem.

En conclusió, crec que Tàrraco és un lloc que s’ha de visitar, com a mínim, una vegada a la vida; sens dubte, hi tornaria a anar.

Escrit per Paula Moll 

“L’imperi romà ens pot semblar que queda molt lluny, però en realitat el tenim ben a prop de casa”

Tàrraco és com els romans anomenaven el que nosaltres coneixem com Tarragona. La capital del Tarragonès va ser invaïda pels romans, i la van convertir en un dels punts més importants de l’Imperi.

La maqueta de la ciutat romana en època d'Avgvstvs. Foto: Àurea Pau

 

Des de Tàrraco s’importaven moltes mercaderies com per exemple pedres calcàries, que s’extreien de les pedreres. Se n’han trobat unes quantes, però nosaltres vam tenir la sort de veure’n una de les més importants, la del Mèdol. Crec que és molt curiós observar com civilitzacions tan antigues comptaven amb la seva tecnologia per extreure pedres de tant de pes.

Després de visitar el Mèdol, vam anar cap a l’aqüeducte, el pont del Diable. Sincerament, va ser la part que més em va impressionar. L’aqüeducte, a part de fer la seva funció, també va ser construït com a mostra de poder. Els guies que ens hi van portar ens van explicar que no era necessari alçar una construcció tan gran però ho van fer per demostrar la grandària de l’Imperi romà. Una manera de dir: “Observeu el que som capaços de construir!”.

Aquestes dos llocs, el Mèdol i l’aqüeducte, estava situat als afores de Tàrraco (Tarragona). Així que la tercera parada del recorregut va ser la ciutat. Primer de tot, he de dir que en recomano la visita per la bellesa. És una ciutat molt bonica i ben cuidada. I, en segon lloc, la història que es pot entendre de visitar-la és cabdal. Podem trobar indicis de com va ser.

A mi em va sorprendre conèixer la història de l’emperador Avgvst, que va estar vivint a la ciutat. Aquest fet explica per què Tàrraco va ser tan monumental, perquè li van dedicar construccions enormes, com per exemple un temple que en l’actualitat no es conserva (perquè al seu lloc hi ha la catedral de Tarragona), però que se sap per ruïnes que s’han conservat (un dit del peu d’una escultura dedicada a Avgvstus). Una altra és la Via Augusta, que era la via terrestre per arribar a Tàrraco. Mentrestant, a la part alta de la ciutat estava situat el fòrum provincial, i en una altra part, el circ i, encara, l’amfiteatre, fora de les muralles. He de dir que una de les visites que em va anar molt bé va ser observar la maqueta de la ciutat, perquè així va ser una manera de fer-nos la idea de com era la ciutat.

L'alumnat de 1r de Batxillerat amb el professorat

 

En resum, recomano la ciutat a tots aquells curiosos i interessats en la història. L’imperi romà ens pot semblar que queda molt lluny, però en realitat el tenim ben a prop de casa. Trobo que visitar una ciutat que va viure una època de màxima esplendor (històrica) és una experiència molt enriquidora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>