Entrevista a l’orientadora educativa Alba Casas Maldonado

“L’assetjament escolar és una cadena i tots som responsables de continuar-la o de trencar-la”: Alba Casas Maldonado

 

Escrit per Mar Oropesa i Aya Rammoudi

Entrevistem l’orientadora Alba Casas Maldonado per preguntar-li sobre l’assetjament escolar, que ens explica que la millor estratègia per prevenir-lo és educant l’alumnat en Educació Emocional. Si sabem posar noms als sentiments, sabrem expressar aviat què ens passa i com ens sentim.

Aya i Mar: Quina és la teva feina a l’institut Baix a mar?

Alba: La meva tasca és assessorar el professorat, sobre temes relacionats amb l’orientació personal, orientació acadèmica i també professional dels alumnes. A més a més, l’atenció a la diversitat de tot l’alumnat i també faig classes als cursos del Programa de Diversificació Curricular (PDC). I, per continuar, imparteixo la matèria de Cultura i Valors de 3r d’ESO. 

Aya i Mar: Què és l’assetjament escolar? De quins tipus n’hi ha? Per què creus que succeeix?

Alba: L’assetjament escolar és una conducta de maltractament que pot ser físic, o verbal, o dels dos tipus. Es pot produir d’un alumne cap a un altre o d’un grup d’alumnes cap a un altre. És continuat en el temps i es manté durant una temporada. És a dir, no és una conducta esporàdica. A més, hi ha una relació de poder de manera que uns alumnes o un de sol se situa per sobre d’un altre. I una altra característica és que la persona que ho pateix es troba indefensa. 

I, per continuar, n’hi pot haver de físic, en formar d’empènyer una altra persona o bé robar-li o trencar-li objectes. També pot ser verbal amb insults o burlar-se’n o difondre rumors. També pot ser un assetjament que sigui d’exclusió és a dir ignorar una persona; no deixa-la participar. I encara un altre tipus, que passa en els últimes temps, és l’assetjament digital, que és el que anomenem ciberassetjament, que reuneix tots aquests tipus de maltractament però amb un ús de les tecnologies.

Aya i Mar: Quin és el perfil de l’alumne assetjat? I del maltractador? 

Alba: Més que res voldria destacar que en general no hi ha un perfil de l’assetjat i un perfil d’agressor sinó que hi ha molts perfils i tots tenim un paper en aquesta cadena; vull dir l’assetjament escolar és una cadena i tots som responsables de continuar-la o de trencar-la. Així doncs, les baules de la cadena són la persona que només observa com a espectador; una altra la que agredeix o la persona que defensa. Sempre hi ha un rol davant de la conducta de l’assetjament, de manera que l’alumne assetjat pot ser qualsevol persona. Fins i tot la persona assetjada, en un altre moment de la seva vida, havia estat el maltractador o l’observador d’una altra situació.

“En general no hi ha un perfil de l’assetjat i un perfil d’agressor”

Aya i Mar: Com podem aconseguir que la víctima expressi el problema? 

Alba: La víctima de l’assetjament tindrà moltes dificultats per explicar allò que li està passant perquè no és una situació fàcil. A ningú no ens agradaria que ens passés per tant és complicat que verbalitzar-ho. Per consegüent, el primer que hem de fer és estar atents a observar indicis o coses que ens facin sospitar-ne. És a dir hem de ser proactius, i no esperar que la persona vingui i ens ho expliqui. A més, la persona que pateix aquesta situació ha de tenir la certesa que tindrà el seu espai de seguretat.

Aya i Mar: De quina manera hauríem d’ensenyar els nens a actuar davant d’un assetjament? 

Alba: Ens hem d’educar tots millor per prevenir i evitar aquesta conducta. Hem de tenir estratègies per actuar-hi però crec que la importància més gran és prevenir, que passa per treballar amb tot l’alumnat l’Educació Emocional. És a dir, hem de saber posar noms al que sentim, al que ens molestar. Si en sabem els noms, podrem explicar-ho de paraula.

Aya i Mar: Parlant sobre temes més personals, has patit mai assetjament o n’has presenciat un cas?

Alba: No, no he patit assetjament però sí que alguna vegada s’han rigut de mi, se’n burlaven, i també n’havia presenciat casos quan era petita.

Pots explicar-m’ho amb més detall?

De vegades, en educació física es burlaven per la meva forma com jo corria. He de dir que no penso que patís assetjament sinó burles. També detallo que era una altra època i no hi havia sensibilitat en aquest tema. Per continuar, no teníem tecnologia és a dir no hi havia assetjament digital.

Què ens aconselles, com a adolescents, que hem de fer sobre aquest tema?

Tots tenim responsabilitat davant de l’assetjament, per tant hem de ser proactius a ajudar. Dit d’una altra manera, els qui n’estan patint que no vinguin a explicar-nos-ho sinó que nosaltres els hi hem d’ajudar abans que ho facin, perquè ho haurem vist.

 

 

 

3 comentaris

  1. Martí Casas

    Crec que serà important i, a més interessant, fer difusió de l’entrevista a diversos instituts tant públics com privats o concertats.
    Moltes gràcies per una “Masterclass” tan breu, però de contingut temàtic tan extens.

  2. Cecilia C.

    Considero molt interessant aquesta mirada global de l’assetjament que no es fixa en estereotips de cóm és una víctima o un assetjador si no que ens fa veure que és una cadena en la que hi som tots presents. Ens fa reflexionar sobre el nostre rol en moltes situacions que vivim cada dia al nostre voltant.

    Gràcies a les reporteres i a l’Alba per les seves explicacions. M’afegeixo al comentari anterior i us demano més articles sobre aquest tema. Endavant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>