El professor que heu d’endevinar aquesta setmana va néixer a la comarca del Barcelonès. Hi va créixer i va viure fins a l’adolescència.
L’any 2010 es va traslladar a la ciutat de Barcelona, específicament al barri de Gràcia.
Després va canviar de població i se’n va anar a Arenys de Mar. Ara bé, des de fa 5 anys, viu a Vilanova i la Geltrú.
Durant la seva infància jugava a fer de professor, i per representar-ho feia servir peluixos.
Els seus alumnes eren “Epi i Blas”, i recorda que feia explicacions a la pissarra i dictats. També recorda que un dia va expulsar l’Epi de classe.
La persona que heu d’endevinar assegura que era un bon estudiant, però al mateix temps també mal alumne. Quan s’avorria a classe, començava a tirar papers amb el seu boli Bic.
Les seves assignatures preferides eren Història i les llengües, i, per altra banda, no li agradava fer treballs manuals.
Les aficions que més li agradaven eren jugar a amagar-se, llegir, però sobretot fer teatre.
També destaca que era una persona molt nerviosa, i que li agradava anar en patinet per casa seva.
L’anècdota que més recorda la va passar al col·legi: hi havia un professor que només veure’l, l’expulsava tant si havia fet alguna cosa com si no havia fet res.
I el guanyador és:
L’alumne Pep Artigas, que va encertar correctament la resposta, la Núria Galdón. Vegeu-lo a la foto amb el company Alin Panessi, redactor de la “Revista digital”.
És la Núria Galdón! La mirada la delata, és profe de llengües i estic convençuda que és capaç d’expulsar Epi i Blas de la classe!!! I de posar-los dictats! Jajaja. És una punyetera!
Pepe Cuello
Em sembla que és l’Àngel Arjona
És la Núria Galdon perquè un dia a classe va explicar que, quan s’avorria a l’escola, la “liava”. I a part també ens va dir que li agradava l’Epi i el Blas.
Jo crec que és la Montse Bragulat, perquè va venir a treballar a l’institut, el primer any anava i venia amb tren, se’n va cansar i va decidir viure a Vilanova.
A més a més, ella s’ha fet molt vilanovina i participa amb les diablesses de la Geltrú, però com ella diu, sempre li recorden que és de fora.