Text escrit per AINA MORENO FIGUEROLA
El meu avi, Joan Josep Figuerola, va néixer en un poble que es diu Vilaverd, al costat de Montblanc, el 22 de febrer del 1945. Es va criar en una casa de muntanya d’on recorda com recollia les verdures del petit hort que tenien a casa, cultivaven tomàquets, patates, espinacs i molts més. També tenien diferents animals de granja.
Des de ben petit va anar a l’escola a Barcelona, ja que la seva mare va morir i va haver d’anar a viure amb la seva tieta; portava molt bé els estudis, també li agradava molt fer esports, se li donava molt bé dibuixar i sempre guanyava els concursos de dibuix de l’escola. Va arribar fins a 1r de Batxillerat, però ho va deixar, ja que volia viatjar.
Un cop finalitzat 1r de Batxillerat, volia viatjar i l’única manera que tenia era fer de cambrer, ja que tindria bones oportunitats perquè se li donaven molt bé els idiomes.
Va començar amb 14 anys fent de grum a Barcelona mentre seguia amb els estudis; quan en tenia 16 va anar a un bar de cambrer, també va anar a un restaurant a les rambles de Barcelona i a Sitges una temporada. Sabia molts idiomes: francès, alemany, anglès i més; els dominava a la perfecció.
Va començar a viatjar molt més lluny. Quan en tenia 17, va anar a Tenerife a l’hotel Mencey, després va marxar a Mallorca (Formentor) a un hotel. Quan tenia 24 anys va anar a Anglaterra durant 9 mesos a un restaurant molt famós i, per últim, va marxar a Suïssa quan tenia 25 o 26 anys. Al cap d’uns mesos va tornar a anar a Tenerife; allà hi va ser nou hiverns; va acabar a un restaurant de Calafell, on era qui ho organitzava tot.
Va deixar l’hostaleria i fer de cambrer, perquè va conèixer la meva àvia, i llavors no volia viatjar tant per poder estar amb ella. Van tenir 2 fills, un nen i una nena. El nen es deia Juan Jose, el meu actual tiet, però jo li dic “tete”, i després la nena, la meva mare Ester.
Es va començar a dedicar a la pintura, ja que va deixar l’hostaleria. Va començar a pintar cases a un munt de llocs com: Barcelona, Calafell, Vilanova, Sitges…
Actualment, el meu avi està jubilat, i el fet d’haver escrit sobre la vida del meu avi, m’adono que ha recorregut molt de món i és un exemple a seguir.
T’estimo, avi, per tot allò que m’ensenyes a ser, i veig que tot és possible: tu volies viatjar pel món i ho vas aconseguir.
El meu, la meva àvia i jo, el dia del meu naixement
