Diari d’Irlanda, per Kenneth Esquinas de la Cruz

 El poble de Gort. A la primera foto, imatge d'un carrer. A dalt, el parc de la població. Fotos de Marta Martín

Dimecres 18/4/18

Avui ha estat el primer dia del nostre viatge a Irlanda. Vam passar la major part del dia en el recorregut des de Vilanova fins a l’aeroport del Prat i des d’allà vam volar a Irlanda.

Tots ens vam trobar a l’estació de tren de Vilanova a les 10 del matí i vam pujar a l’autobús (en el qual feia molta calor, perquè no hi havia aire condicionat), vam arribar al Prat cap a les 10:50 i ens vam enlairar a les 13:00 PM.

Van ser gairebé tres hores d’avió fins que vam arribar a Irlanda. Encara que va ser la primera vegada que he estat en un avió, no em vaig sentir espantat, però algunes persones ho estaven força. Jo, personalment, no tinc ni idea d’on prové aquesta por. Crec que tenir l’oportunitat de veure tot des de tanta alçada al cel és una experiència bonica i tothom hauria d’intentar-ho com a mínim una vegada a la vida.

Sigui com sigui, el primer que vam fer després d’arribar a Irlanda i sortir de l’aeroport va ser pujar-nos en un altre bus (aquest sí que tenia aire condicionat, per sort) i anar a Dublín.

Quan vam arribar a Dublín, una guia ens va fer una visita ràpida en la qual ens va mostrar les parts més importants de la ciutat, com ara l’agulla de Dublín i el carreró de l’Amor, un petit carrer que té les seves parets plenes de graffitis de temàtica amorosa i on hi ha van escriure centenars de noms de parelles.

Malauradament, algunes persones han decidit escriure els seus noms sobre els noms de la parella o eliminar-los.

El carrer de l'Amor. Foto de Júlia López

Després d’acabar la visita a les 18:00 PM, vam tornar a l’autobús i vam anar a Gort, Galway, la ciutat on vam conèixer la nostra família d’acollida. L’únic problema era que Gort està situat a tres hores de Dublín, així que no vam arribar fins a les 21:00 PM.

Quan finalment vam arribar a Gort i vam conèixer la nostra família d’acollida, tothom va anar a casa seva i hi vam sopar. La mare de la nostra família ens va fer un estofat de patata amb carn i salsa de carn, no sé com es diu, però era boníssim.

La mare de la nostra família d’acollida es deia Margaret i el pare es deia Silvine. Tenen quatre fills, tots adults, un d’ells fins i tot s’està construint un habitatge al costat del dels seus pares.

Margaret treballa com a directora de l’escola secundària de Gort, i Silvine, a l’ajuntament del poble. A més,  és un excampió d’hurling, un esport força popular a Irlanda.

I després vam anar a dormir al voltant de les 22-23h.

Dijous 19/4/18

Ens vam despertar gairebé a les 8 del matí i vam esmorzar torrades i salsitxes. Em vaig adonar que, a Irlanda, la gent es preocupa per esmorzar bé i mengen molt més al matí que molts amics meus catalans. De totes maneres, després d’esmorzar a les 9 del matí, Margaret ens va portar al centre de la comunitat Gort, on vam fer classes de gramàtica i vocabulari.

Una vegada van acabar les classes (a les 13 de la tarda més o menys) vam dinar. M’he oblidat de dir que el dinar a Irlanda no és el mateix que el nostre. Mentre que aquí tenim un esmorzar lleuger quan ens despertem, un altre menjar a mig matí al voltant de les 11 del matí, un dinar fort al migdia i després un sopar lleuger a les 21 de la nit, a Irlanda tenen un esmorzar contundent, un berenar a mitja tarda, però el dinar no és tan pesat com el nostre. Acostuma a ser un sandvitx i un iogurt o alguna cosa similar. Després mengen un sopar abundant a les 17 de la tarda aproximadament.

Després del dinar, vam fer un ball irlandès, la dansa tradicional del país. Va ser molt divertit, però també molt confús. Havíem de moure les cames de maneres estranyes i ningú no va aconseguir entendre com funcionava del tot, però vam riure i  va ser divertit.

Vam acabar de ballar a les 17 i , més tard, vam tornar a casa per sopar a les 18. Vam menjar amanida i un tipus de lasanya. Era tan bo com el menjar que vam fer el dia anterior; penso que vam tenir molta sort que ens toqués aquella família.

Un moment del ball irlandès. Foto de Júlia López 

Divendres 20/04/18

Ens vam despertar a la mateixa hora que el dia anterior i vam esmorzar, igual que el matí anterior, torrades i cansalada en comptes de salsitxes.

Va ser un dia més o menys el mateix que el dijous. És a dir, vam anar a  classe de les 9 a les 15h, i després vam anar a dinar quan vam acabar, però en comptes de fer ball irlandès, vam fer el futbol gaèlic.

tTambé va ser molt divertit, però el futbol gaèlic és molt diferent al futbol que juguem a casa nostra: en primer lloc, pots xutar la pilota, però també pots agafar-la amb les mans. Si tens la pilota a les teves mans, pots fer tres passos; més de tres passos es considera falta, però pots botar la pilota per “restablir” els tres passos, de manera que pots fer tres passos més sense que es consideri una falta. Només pots botar la pilota una vegada cada vegada que agafis la pilota.

També podeu fer el que es coneix com “soloing”, que consisteix a deixar caure la pilota davant teu, puntejar-la i agafar-la amb les mans una altra vegada. És molt difícil de fer, però si pots fer-ho  cada tres passos, pots mantenir la pilota per tants passos com vulguis.

També pots passar la pilota, però si ho fas malament es considerarà una falta. Per passar la pilota bé, has de picar de mans o colpejar-la, com al voleibol.

Per guanyar punts, pots llançar la pilota a la porteria (que és la mateix que una de futbol) que val tres punts, o pots fer-la passar per sobre de la porteria, això només val un punt.

Igual que el dia anterior, quan vam acabar l’activitat, vam anar a casa a sopar. Aquell dia els nostres professors ens van dir que podíem passejar per Gort, així que ho vam fer.

Tothom va demanar a les seves famílies que els portessin fins on eren els professors. Vam estar un temps caminant i explorant la ciutat una mica i després vam tornar a casa a les 21h.

Un moment del futbolFoto de Júlia López

Dissabte 21/4/18

El dissabte va ser un dia atrafegat.

Ens vam despertar a les 8 am, vam esmorzar i ens vam trobar a les 9, quan ens vam trobar amb els nostres professors, i vam pujar a un autobús per als penya-segats de Moher.

A Irlanda acostuma a ploure lgran part del temps, però aquell dia vam tenir molta sort i va fer sol durant tot el dia, així que vam poder veure molts paisatges bonics mentre érem a l’autobús encara que, malauradament, no vaig poder fer cap foto bona. Malgrat això, vam veure els penya-segats de Moher en tota la seva glòria.

Després de passejar pels penya-segats, vam pujar una altra vegada a l’autobús i vam anar cap al castell de Bunratty, que és un antic castell irlandès.

Allà vam fer una visita on ens van ensenyar les diferents habitacions del castell, com es va construir i també sobre els diversos propietaris que ha tingut al llarg dels anys.

El castell

També hi havia un poble al costat del castell, per simular com era la vida quan es va construir el castell. Fins i tot tenien animals com a cabres i galls dindi, però, sincerament crec que els penya-segats de Moher va ser el que més va destacar del dia.

Una vegada vam acabar de visitar el castell, vam tenir una hora o dues de temps lliure per visitar el poble i també per comprar records o qualsevol cosa.

Quan vam acabar de fer això, vam anar a l’autobús per tornar a casa.

Vam menjar pizza per sopar.

Diumenge 22/04/18

El diumenge va ser el dia de família.

Ens vam despertar a les nou del matí, una mica més tard que l’habitual i vam esmorzar.

Després d’això, vam anar a passejar amb la nostra família i, irònicament, ens van dir que els diumenges ningú realment no fa res especial. Ningú no va a les ciutats o surt fora perquè sempre hi plou tot el temps, però de totes maneres, vam tornar a tenir sort i no ens va ploure aquell dia, així que ens van portar a la casa on vivia la Margaret.

La casa de la Margaret, la mare d'acollida de Kenneth Esquinas de la Cruz

Ens van dir que aquest tipus de cases són on vivia la gent fa temps, però són força estranyes avui en dia ja que és tan car mantenir-les.

Després d’això, vam tornar a casa i vaig ajudar la Margaret a cuinar el sopar. Vam coure un pastís de poma i vam fer un pa integral per a la tarda.

Quan vam acabar de cuinar, la Margaret ens va portar a un castell on el poeta irlandès W.B. Yeats vivia.

Lamentablement, el castell estava tancat i no ens va ser possible entrar-hi, però almenys vam poder veure-ho des de l’exterior.

Després de portar-nos al castell, vam anar al parc Coole, un parc molt gran on la gent acostuma a anar quan vol fer una passejada o qualsevol cosa.

La Margaret ens va dir que abans era una casa molt gran que tenia una família rica fa molt de temps, però que van decidir destruir-la per fer més espai per al parc, i ara han construït un mini museu amb alguns dels objectes que podrien salvar de la casa, i també van recrear algunes de les habitacions antigues.

Ens vam quedar al parc durant un temps esperant els nostres amics perquè deien que vindrien, però al final no hi van anar.

Vam anar a casa i vam sopar el que havíem preparat junts.

Dilluns 23/04/18

Aquest va ser el darrer dia del nostre viatge a Irlanda.

Ens vam despertar abans que en la resta dels dies, a les 7 del matí.

Vam esmorzar i ens vam acomiadar de la nostra família amfitriona després que ens portessin a l’aparcament del supermercat Aldi, on ens vam reunir amb la resta del grup.

Llavors vam pujar a l’autobús que ens va portar a l’aeroport de Dublín.

Però abans d’això, vam anar a Galway,  la “ciutat de la música”. Es coneix així pels músics que toquen  al carrer, fins i tot en dies plujosos.

A Galway vam fer un mini recorregut on cada un de nosaltres teníem un paper amb algunes curiositats escrites i vam recórrer la ciutat visitant diversos llocs i llegint els papers.

Una vegada vam acabar la visita, ens van donar una hora de temps lliure per comprar qualsevol cosa.

Després de visitar Galway, vam anar directament a l’aeroport de Dublín, on vam agafar l’avió cap a Barcelona. ​​Quan vam arribar, vam esperar un autobús i seguidament vam anar cap a Vilanova, on ens vam reunir amb les nostres famílies.

I això va ser tot el viatge a Irlanda, cinc dies resumits en unes poques pàgines.

Va ser una molt bona experiència.

Irlanda és un país fantàstic i aquest viatge m’ha fet adonar-me que visitar el món està bé.

Ara bé, del que no ens adonem és de com ens agrada ser a casa fins que en passem un temps allunyats.

Kenneth Esquinas de la Cruz