Carta per al meu jo del futur

Escrit per Mar Oropesa

Estimada Mar,

Han passat molts anys des que vaig  escriure aquesta carta. En primer lloc, m’agradaria saber si ets feliç. Aquesta era la prioritat dels nostres pares i també la meva. A part, voldria saber si tens una bona feina, si t’has pogut dedicar a la Medicina o has trobat, com sempre repeties, una cura per al càncer. També voldria saber si tens una família que estimar i que t’estimin, si t’has pogut comprar aquella casa que tanta il·lusió et feia quan passejàvem per Sitges i has complert el somni de tenir aquell cotxe que tant ens agradava.

No et mentiré, estimada jo, he tingut dies que no he pogut dormir pensant en si compliries els nostres somnis, si arribaries a la nota a la Selectivitat. Com que la vida no és de color de rosa, i em persegueix la por per saber si tindràs l’èxit i alhora el respecte que et mereixes, et deixo una llista d’objectius que espero que hagis pogut complir. Si hi ha res que has oblidat, aquí em tens per recordar-t’ho.

· Has pogut fer aquell viatge que ens vam prometre a l’Illa Terranova, al Canadà, i fer caiac entre les balenes i els icebergs? Si no l’has fet, espero que busquis el moment per fer-lo.

· Voldria que no hagis perdut la passió pel ball ni tampoc per les caminades fins a la cala amb la mare.

· Recorda sempre qui ets i d’on vens. En els moments difícils que segur que hauràs de viure recorda sempre qui ets, com has arribat fins aquí. Però sobretot pensa en aquells valors que sempre t’han acompanyat: valentia, força, respecte, honestedat i empatia, entre d’altres.  No oblidis que ets humana i, per tant, cometràs errades; aprèn-ne per ser millor persona.

·També desitjo que hagis deixat conductes que no ens feien bé, com la manca de confiança davant d’algunes situacions (com els exàmens). De ben segur que hauràs après a conviure amb la incertesa del nostre futur, a afrontar les teves pors i l’angoixa per la mort.

Finalment, et demano que mai deixis de somiar, de millorar, d’il·lusionar-te … i  de complir els nostres somnis; de tu depèn fer-los realitat.

Ara és hora d’acomiadar-me. T’envio una forta abraçada, i et demano que abracis la mare, el pare, els avis i aquelles persones importants que han passat per les nostres vides. No t’oblidis de dir-los que els estimes infinitament.

Un petó gran,

Mar Oropesa