L’objectiu principal de les converses d’acompanyament professional és oferir un espai segur de diàleg professional entre companys del centre per tal d’escoltar i parlar amb el propòsit individual d’incrementar la consciència i la responsabilitat professional de cadascú i el propòsit col·lectiu d’enfortir els vincles personals i construir una cultura de centre compartida.
Aquest espai no és un espai de formació o de mentoria en el sentit que una persona forma a una altra persona a través de consells, referències o impartir coneixements.
Un bon conversador no diu a la persona escoltada què ha de fer, sinó que acompanya un moviment d’autopercepció i avaluació de l’estil de docència o lideratge que practica la persona escoltada. Un bon conversador practica una escolta atenta, una escolta activa i una escolta empàtica.
Prendre consciència
La conversa d’acompanyament professional s’emmarca en la nostra capacitat de “adonar-nos”, de “ser conscients” de les nostres vivències, experiències, sentiments, coneixements… El diàleg amb una altra persona és un instrument per a conèixer-nos millor, per prendre consciència del nostre potencial professional i personal. En algun sentit, la conversa també és un diàleg amb un mateix per a explorar, expandir i aprofundir en “qui som”.
La conversa d’acompanyament professional no és “per ajudar” a ningú. En tot cas, la possible “ajuda” és promoure un major contacte amb les seves experiències i vivències professionals. Això desvetllarà el seu potencial i la capacitat d’assumir la seva responsabilitat plena sobre qui és, què fa i quines són les seves necessitats autèntiques de creixement professional i benestar personal. Una forma autèntica “d’ajudar” a algun company o companya no és ajudant-lo a fer alguna cosa, sinó ajudant-lo a adonar-se de la seva pròpia experiència – sentiments, accions, creences… – Procurar que explori la seva pròpia experiència més profundament i es faci responsable d’ella, sigui la que sigui.
Espai de trobada
En la mateixa direcció que els cercles de paraula de l’institut, les converses d’acompanyament professional serveixen per a crear trobada i enfortir els vincles entre les persones. Hauria de tenir les següents característiques:
– Ser un espai de seguretat.
– Ser un espai de confiança.
– Ser un espai de veritat.
– Ser un espai de privacitat (confidencialitat).
Aquest temps d’encontre també ens ajuda a constituir-nos com a “nosaltres” (la cultura de centre), des de l’acceptació que tots tenim la legitimitat de ser diferents i en aquesta acceptació poder trobar o cocrear el que ens és comú com a docents i persones.
Les converses són moments d’humilitat, alegria i generositat entre nosaltres.
Desenvolupament de la conversa
La conversa es desenvolupa en un context formal, però distès, centrada en el diàleg professional i amb una durada setmanal de 30 minuts. Part del sentit d’aquestes converses vindrà reforçat per l’enfocament i la profunditat en un temps limitat i sense interrupcions ni temes col·laterals. Anotar o fer un seguiment en una llibreta pot ser una forma de centrar l’atenció i recuperar elements de conversa o preguntes d’una sessió a l’altra.
En les primeres trobades, es tracta de buscar una certa sintonia i establir les bases de la confiança. Clarificar que és una relació de respecte i influència recíproca, que neix de l’intent sincer de comprendre l’altre des del seu punt de vista. Aquesta confiança és probable que ja es tingui, però no necessàriament en aquest vessant professional. La confiança és una qualitat de la relació que s’hauria de generar des d’un bon començament.
És una responsabilitat compartida, doncs, assolir una conversa càlida, positiva, realista i respectuosa. Si amb el temps, això no s’assoleix, es recomana comentar-ho amb l’equip del Programa.
