L’Èric C., alumne de 2n de batxillerat, va centrar el seu Treball de Recerca en l’estudi dels exoplanetes. Amb l’ajuda d’en Josep G., blanenc aficionat a l’astronomia i pare de la nostra companya Isabel G., va poder observar el trànsit de l’exoplaneta HD-189733b.
L’Èric ha escrit el següent article de divulgació per acostar-nos aquest tema tan interessant. Gaudiu de la seva lectura.
Imatge de l’exoplaneta HD-189733b (astre de color blau) i de la seva estrella HD-189733 (astre de color groc) publicada a la pàgina web de NASA. L’Èric va poder observar el trànsit d’aquest exoplaneta a l’observatori d’en Josep Gaitan.
Els exoplanetes orbiten al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, formen part de sistemes planetaris que no són el Sistema Solar. L’objectiu principal d’estudiar-los és trobar indicis de vida o bé trobar-ne algun en el qual s’hi pogués viure. Qui sap si el futur de la humanitat no són els exoplanetes…
Tots hem mirat algun cop al cel i ens hem preguntat si estem sols a l’univers. Encara no s’ha trobat resposta a aquesta pregunta, però se sap que en la immensitat de l’univers hi ha exoplanetes; planetes que no pertanyen al sistema solar i que, per tant, segueixen a la seva pròpia estrella. Alguns d’aquests astres podrien reunir les condicions adequades perquè pugui haver-hi vida, des de formes unicel·lulars fins a formes desenvolupades intel·ligents.
Próxima b és l’exoplaneta més proper a la Terra. Està situat a una distància de 4’2 anys llum de la Terra, l’equivalent a aproximadament trenta-set bilions de quilòmetres. A causa d’aquesta gran distància, ni el telescopi més potent que existeix és capaç d’observar exoplanetes directament. Per aquest motiu existeixen diferents mètodes per detectar-los: la velocitat radial, l’astrometria, els trànsits, les microlents gravitatòries, l’observació directa (amb llum infraroja, coronògrafs o amb interferometria òptica); estudiant la variació del període dels púlsars, la variació del temps dels trànsits i la variació del període dels trànsits. Tots aquests mètodes han permès descobrir un total de 4.966 planetes.
Entre tots els mètodes mencionats, hi destaca el dels trànsits, que ha permès descobrir prop del 70% dels exoplanetes totals. Per portar a terme el mètode dels trànsits només cal un telescopi, una càmera CCD, un ordinador (amb els corresponents programes informàtics) i un cel fosc. El mètode consisteix a fotografiar constantment una estrella per captar la seva llum i esperar que el planeta passi pel seu davant. Quan el planeta comenci a passar pel seu davant, la llum que captarà la càmera d’aquella estrella disminuirà i, quan el planeta s’amagui, tornarà a captar la llum que rebia al principi. Per exemple, si un extraterrestre que visqués en un exoplaneta volgués saber si el Sol té planetes al seu voltant, el que faria seria fotografiar constantment el Sol i, quan algun planeta del sistema solar passés pel seu davant, s’adonaria que la llum que rep de l’astre ha disminuït lleugerament, i quan aquest s’amagués tornaria a rebre la llum del començament.
Per saber si un planeta ha passat pel davant de l’estrella es crea una Corba de llu
m. Una corba de llum és una gràfica llum-temps amb la forma voltejada de la lletra grega Omega (Ω). La primera línia horitzontal plana, en la gràfica de la corba de llum, representa que no hi ha variació de llum, el que indica que el planeta encara no ha aparegut. La primera meitat de la corba, que descendeix, representa que la llum està disminuint i és quan el planeta està passant pel davant, mentre que la segona meitat de la corba, que ascendeix, representa que la llum està augmentant, és a dir, l’exoplaneta s’està amagant. La segona línia horitzontal plana representa que el planeta ja s’ha amagat i que el trànsit ha finalitzat i s’ha produït correctament.
Corba de llum de l’exoplaneta HD-189733b
L’objectiu principal de descobrir exoplanetes és trobar-hi vida. Per això es busquen planetes en la Zona d’habitabilitat de l’estrella. La zona habitable és un punt mitjà respecte l’estrella perquè el planeta mantingui una temperatura entre els 0ºC i els 100ºC; perquè si el planeta està massa a prop de l’estrella, la seva temperatura serà molt elevada i s’acabarà evaporant; i si el planeta està massa lluny, la seva temperatura serà molt baixa i es congelarà. En les condicions de la zona d’habitabilitat pot haver-hi aigua líquida, el millor lloc per a que es formi la vida. Molts científics han afirmat que és molt probable que existeixi vida extraterrestre, però encara no s’han creat els instruments adequats per investigar.
En conclusió, el mètode més eficaç per detectar i descobrir exoplanetes són els trànsits. Això és degut al fet que no necessita instrumental específic i car com són, per exemple, els espectrògrafs i tancs de buit (necessaris pel mètode de les velocitats radials), que no tots els observatoris se’ls poden permetre. A més, el mètode dels trànsits el poden portar a terme astrònoms aficionats des de casa seva. És qüestió de temps trobar vida extraterrestre, actualment hi ha molts astrobiòlegs que estudien les atmosferes per trobar indicis de vida. Aquesta vida molt probablement no serà intel·ligent, sinó unicel·lular o bacteriana, perquè les formes desenvolupades necessiten milers de milions d’anys per formar-se.
