El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Continuem la sèrie d’entrevistes amb la Natàlia Riera i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula Una aproximació experimental dels taurons i la perspectiva de futur des de la visió d’investigadors i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i per tant ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
La meva motivació va néixer del meu tiet, en Marc Aquino, que és candidat a un doctorat en Ciències del Mar. Tota la meva vida m’ha estat ensenyant fotos i vídeos de taurons i m’ha estat familiaritzant amb el tema. Vaig decidir centrar el meu treball de recerca en els taurons, ja que em donava l’oportunitat de conèixer més aquests animals i el perquè de la seva importància.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
Coneixement bàsic de les característiques generals dels taurons, una aproximació experimental d’aquests mitjançant l’estudi d’una mostra de moixines i la seva perspectiva de futur des del punt de vista de cinc investigadors.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
Pel que fa a trobar informació no he tingut problemes, però la meva limitació més gran ha estat el temps. Inicialment, a la part experimental, volia estudiar el contingut de plàstics en els estómacs de les mostres de moixines que havia estudiat, però com això estava coordinat amb un estudi de la Universitat de Barcelona, fins que ells no ho fessin jo no podia disposar d’aquesta informació. El problema és que ells van començar aquestes pràctiques quan a mi em quedava una setmana per presentar el treball de recerca i per tant, no vaig poder incloure aquestes dades i em vaig haver d’adaptar a les informacions que tenia.
I alguna anècdota?
Doncs sí, en tinc una. A l’entrevista que li vaig fer al Jordi Boada (investigador), em va passar el contacte d’una altra investigadora, la Clara Calatayud.
Jo desconeixia el seu origen i, per tant, no sabia si havia de parlar amb ella en català, en castellà o en anglès. Investigant pel seu compte d’Instagram vaig veure una cara coneguda, la del meu tiet Marc, que sortia en una foto amb ella. Així li vaig preguntar en quin idioma m’hi havia d’adreçar. Ell em va comentar que havien investigat junts i que curiosament la Clara és de Vilassar de Mar!
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
Actualment, considero que la societat té molt pocs coneixements dels taurons i que l’opinió que se’n té està esbiaixada per tal com aquests animals són presentats en les pel·lícules. De fet, la societat en general desconeix la situació real en què es troben. Gràcies a haver elaborat aquest treball he pogut conèixer que els taurons estan en una situació crítica i fortament afectada, i m’ha sorprès que no se’n parli més tenint en compte la importància que tenen en els ecosistemes.
En el teu treball parles de la importància del paper dels taurons en l’equilibri dels ecosistemes marins. Què fa que ells tinguin més importància que d’altres espècies en manteniment d’aquest equilibri.
Els taurons són superdepredadors, la qual cosa vol dir que solen estar al cim de les xarxes tròfiques dels ecosistemes marins. Es considera que són espècies clau que juguen un paper molt important en el manteniment de l’equilibri dels seus ecosistemes. Si la seva població disminuís considerablement, el nombre d’exemplars de les espècies que aquests depreden, directament augmentarien, perquè ja no tindrien els depredadors que regulen les seves poblacions. Aquesta pertorbació en l’equilibri també causaria la disminució de la població del següent nivell tròfic, ja que en augmentar els depredadors (preses directes dels taurons) serien consumides en major nombre. Aquest cicle d’alternança s’aniria repetint fins a arribar al nivell més baix de la xarxa tròfica, i aquest fenomen rep el nom de “cascada tròfica”.
He vist en el teu treball que tots els investigadors sembla que coincideixen que la sobrepesca és un dels principals problemes que tenen els taurons. Però en el món occidental el consum alimentari del tauró no existeix. El que m’agradaria saber si aquesta sobrepesca és comercial o accidental i les conseqüències d’aquesta.
La majoria és accidental. En l’entrevista que li vaig fer al Manel Gazo (investigador), em va comentar que una possible solució a la problemàtica que es té actualment amb els taurons podria ser que la societat tingués més coneixements sobre allò que es pesca i posteriorment es consumeix. Això també és un inconvenient per a la nostra salut, pel concepte de bioacumulació o biomagnificació.
Hi ha certes toxines que els nostres organismes no les saben tractar i, per tant, el que acaba passant és que van bioacumulant. Els taurons com ja he mencionat, són depredadors superiors, i tenen una despesa energètica molt elevada, la qual cosa fa que necessitin depredar més i, en conseqüència acaben ingerint més toxines com el mercuri, que provenen de les seves preses (biomagnificació). Llavors, si nosaltres mengem taurons voluntària o involuntàriament, al final ens perjudica la nostra salut.
Fa tres dies l’ONU ha anunciat que després de 15 anys de negociació hi ha un text consensuat que posa les bases perquè es compleixi la promesa internacional de preservar almenys el 30% dels oceans l’any 2030, creant zones marines protegides. Què en penses d’aquesta notícia?
Si realment es du a terme seria fantàstic, però no tinc gaire confiança en la seva efectivitat. Vivim en una societat on es prioritzen els interessos comercials i econòmics i tot pot quedar en una mera declaració d’intencions.
El que haurien de fer és protegir més les aigües internacionals i amb tot, si aquest acord es du a terme caldrà veure si arriben a temps.
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment reconèixer la part de mèrit de la professora que t’ha tutoritzat, la Meritxell Arqués.
