Després del jardí, el recorregut continua a la sala d’espera, un espai pensat per a la descoberta pausada i la reflexió.
En aquest indret, les parets s’omplen de fitxes dedicades a dones catalanes de diferents èpoques, àmbits i professions: ciència, cultura, educació, salut, arts, activisme i molts altres camps on han deixat una empremta significativa. Cada fitxa ens ofereix una imatge i una selecció de les dades biogràfiques més rellevants, convidant-nos a conèixer vides que han obert camins i han fet possible el present.
La sala d’espera també ens convida a situar aquestes dones en el seu temps. Diverses línies del temps ens ajuden a entendre el context econòmic, social i cultural en què van viure, perquè el coneixement no neix aïllat, sinó arrelat a una realitat concreta. Mirar enrere ens permet comprendre millor els reptes que van afrontar i la força de les seves aportacions.
Entre dades i contextos, la paraula literària també hi té un lloc destacat. Un sonet dedicat a la doctora Dolors Aleu, creat per l’alumnat, posa veu poètica a l’admiració i al reconeixement. És una manera de dialogar amb la història des de la sensibilitat i la creació artística.
La sala d’espera és, així, un espai compartit de la Comunitat Educativa, construït col·lectivament, on el saber acadèmic conviu amb la mirada crítica, la creativitat i l’emoció. Un lloc on esperar vol dir observar, llegir, aprendre i reconèixer totes aquelles dones que han fet avançar la societat, el món… i que continuen inspirant-nos avui.
