Fa unes setmanes, l’alumnat de 2n d’ESO va realitzar una sortida a Barcelona en el marc del projecte FAIG – El Moviment, una proposta que combina ciència, matemàtiques i una mirada crítica sobre la mobilitat i els espais que habitem. Va ser una jornada completa i molt significativa, que va connectar conceptes treballats a l’aula amb experiències vivencials.
El matí va començar al CosmoCaixa, on els alumnes van gaudir d’una sessió immersiva al Planetari. Allí van poder entendre, d’una manera visual i captivadora, com es mou la Terra, quins cicles se’n deriven i com s’organitzen les òrbites dels planetes del nostre sistema solar. Una porta d’entrada al moviment a gran escala: el de l’univers, que ens envolta i ens condiciona.
Tot seguit, van participar en una visita guiada centrada en les forces, l’energia, els pendulars, la fricció i els mecanismes que expliquen el moviment en el món físic. Els diferents espais del museu els van permetre manipular, experimentar i comprovar conceptes que coneixen de classe, però que al CosmoCaixa prenen forma, pes i comportament real. La ciència, quan es pot tocar, sempre s’entén millor.
La sessió científica va culminar amb un taller de matemàtiques sobre geodèsia, on van explorar la forma del planeta, la manera com es representa i els reptes que implica mesurar-lo. Una manera de viure les matemàtiques des d’un punt de vista pràctic, sorprenent i molt connectat amb la realitat.
Després de dinar, el grup va iniciar una caminada per l’Eixample de Barcelona fins a la Superilla del Mercat de Sant Antoni. Aquest espai pacificat, que prioritza els vianants i redueix el trànsit motoritzat, els va servir d’inspiració per imaginar noves maneres de moure’s per la ciutat. L’alumnat va poder observar com l’urbanisme transforma la vida quotidiana, com condiciona el moviment de les persones i com uns carrers més amables milloren la convivència i la qualitat de vida.
La sortida va esdevenir una experiència que unia univers, ciència, matemàtiques i ciutadania. Un recorregut que va començar mirant el cel i va acabar observant els carrers, i que va oferir als nostres joves eines per entendre com ens movem —tant a escala còsmica com urbana— i com podem contribuir a fer entorns més segurs, sostenibles i humans.
