Aquest matí, les alumnes d’Arts Escèniques de 3r i 4t d’ESO han omplert el SUM de tardor, de llum i de vida amb la micropeça Castanyes i carbasses, un conte teatral que narra la trobada inesperada entre una castanyera i una bruixa. Entre els troncs i les carbasses, entre la por i la curiositat, el públic ha descobert que no hi ha millor foc que aquell que s’encén per compartir.
L’obra, breu però intensa, parla de la convivència entre allò que som i allò que ens espanta, de com la por pot transformar-se en amistat i de com les diferències, si s’escolten, poden esdevenir llavor de complicitat.
Més enllà de l’escenari, aquesta experiència teatral és una lliçó pedagògica completa. Les joves actrius hi treballen competències comunicatives i artístiques, la gestió de l’emoció, la veu, el gest i la presència escènica. Però també competències socials i personals: el compromís, la responsabilitat compartida, la cooperació i el respecte mutu. Aprenen a expressar-se, a escoltar-se i a sostenir la mirada dels altres.
Per als infants de la comunitat de petits i mitjans, l’obra ha estat una finestra al món simbòlic del teatre, una manera d’experimentar emocions, imaginar històries i veure que els grans de l’escola poden ser mestres, guies i referents. És en aquests moments quan la idea d’institut escola pren tot el seu sentit: joves i infants que conviuen, col·laboren i s’acompanyen. Els alumnes de l’ESO esdevenen guies, referents i models de convivència per als més petits, que els miren amb admiració i aprenen d’ells. Alhora, els més petits els ofereixen una altra mirada, més tendra i essencial, que els ajuda a no oblidar d’on venen i per què val la pena créixer junts. És un aprenentatge mutu, profundament humà i compartit. El teatre, com l’educació, és això: una trobada entre generacions, entre mons i entre maneres de mirar. I avui, entre castanyes i carbasses, n’hem viscut una de ben bonica.
