A través del color i la foscor, el moviment i la quietud, la dansa i l’equilibri… les nostres alumnes d’Arts Escèniques presenten Vida, una reflexió entorn la mort. Els contraris són els pols que sostenen la vida. Perquè puguem entendre què és la llum, necessitem conèixer la foscor; per apreciar la calma, hem d’haver sentit l’agitació; per valorar la felicitat, hem d’haver conegut la tristesa. Els contraris ens defineixen, ja que la nostra percepció del món està construïda a partir d’aquestes comparacions. Sense aquests contrastos, no podríem apreciar la bellesa del canvi, el valor dels nostres assoliments, ni la profunditat dels nostres sentiments. Aquests pols no són sempre realitats aïllades que no poden coexistir; de fet, la majoria de vegades es necessiten i es fusionen per crear significat. Tal complementarietat ens mostra que la vida no és absolutament blanca o negra, sinó que s’omple de matisos que es nodreixen de les tensions entre els extrems. El món és un espai ple de complexitat i diversitat, on cadascun de nosaltres ha de trobar el seu propi equilibri, enfrontant-se a la foscor per conèixer la llum, buscant l’harmonia entre dos extrems que, en realitat, es necessiten l’un a l’altre per existir.
https://www.instagram.com/reel/DCUjz5Os2XB/?utm_source=ig_web_copy_link&igsh=MzRlODBiNWFlZA==
