Entrevista a Josep Maria Codina

Entrevista. Tossa de Mar, juny de 2024.

Josep Maria Codina Tobias, també conegut com a “Cudi” i nascut a Llagostera, és un professor especialitzat en Literatura catalana. Aquest curs ha ajudat els alumnes nouvinguts de l’Institut de Tossa de Mar a l’aula d’acollida, però, a la vegada, és un escriptor. Just abans de Sant Jordi, va publicar el llibre Ocells de Neu.

Aquest és el primer llibre que publiques? 
En solitari, sí. Havia publicat un llibre de poemes que es diu La boca de la ferida, però amb tres autors més, i també havia publicat un altre conte en un llibre amb deu autors que és diu Anar a fires. I finalment, un poema en un llibre titulat El que ens ve al damunt, on també hi ha deu autors. Però jo sol, sí que és el primer.

De què tracta 
És una història d’amor, són personatges que comencen amb vint anys i, al final del llibre, en tenen trenta. Per tant, passen deu anys. Viuen moltes etapes dins el que és una relació: des de viure a distància a plantejar-se com volen que sigui la seva relació, viure junts o separats.

En què t’has inspirat? 
M’he inspirat en històries reals, tant pròpies com alienes. Bé, al final planteja molts dels dubtes i de les situacions que ens trobem a la realitat.

T’ha costat escriure Ocells de Neu? 
M’ha costat, sobretot reescriure’l perquè és un llibre que quan els vaig redactar va sortir bastant a raig, però després he hagut de modificar moltes coses. Les persones que el llegeixin veuran que, perquè tot encaixi, s’ha hagut de fer com un trencaclosques.

Des de quan escrius? 
Cap als setze anys tenia una professora molt bona de castellà que sabia explicar molt bé la literatura i em va fer que m’agradés llegir, i vaig pensar: “Ai, que ‘guai’, jo també vull intentar escriure alguna cosa”. Així vaig començar en aquell moment a escriure relats, poemes, però he tingut èpoques en què he escrit menys i èpoques en què més.

Normalment, escrius en català o en castellà? 
Fins als dinou anys vaig escriure més en castellà, però va haver-hi un moment que em vaig adonar que amb la llengua que jo sentia de veritat era el català i que, per tant, no tenia cap sentit que escrivís en la llengua que em costava més escriure. Per això vaig decidir escriure en català.

Com et sents quan escrius? 
Depèn, a vegades molt frustrat perquè les idees no surten, però d’altres m’emociono perquè veig que algun paràgraf ha quedat com jo volia. Però, la veritat és que la frustració és més comuna que la felicitat.

Has guanyat algun premi? 
He guanyat premis locals de Sant Jordi, vaig guanyar el de Santa Cristina d’Aro, el de Caldes de Malavella, vaig quedar segon a Llagostera i també, finalista. De fet, Ocells de Neu ha quedat finalista en el Premi de Novel·la curta Just Casero, i també he quedat finalista en un premi de poesia que es diu Salvador i Borra. Però això dels premis és molt subjectiu perquè, en literatura, a vegades costa dir quin és el millor text. Jo aquest any que he fet de jurat aquí, a l’institut, en el concurs de Sant Jordi, he vist que de vegades era molt difícil. Tens dos finalistes i et preguntes “quin és el millor dels dos?”, perquè cada text té un estil diferent.

Com et vas sentir quan vas guanyar? 
Fa molta il·lusió i et sents molt afortunat precisament per això que parlàvem, perquè dius, he guanyat jo, però també penses que segur que entre els finalistes hi havia algun que era igual o més bo que el meu.

Com et reparteixes el temps per poder fer-ho tot, ja que també ets professor? 
Agafo del temps lliure i quan estic molt obsessionat amb algun tema, vull escriure al moment. Al final, quan una cosa et motiva trobes hores on faci falta.

Què t’agrada més, escriure o ser professor? 
M’agrada molt la combinació, de fet, per això faig les dues coses i a mi no m’agradaria viure únicament del que escric, perquè llavors hauria d’escriure pensant que he de fer diners amb el que escric. I ja no escriuria el que jo vull, sinó el que el mercat demana i això no m’interessa.

Tens pensat publicar més llibres? 
Ja ho veurem, tinc coses a mitges i ja descobrirem més endavant com acaben.

Algun consell per als alumnes que es volen dedicar a l’escriptura? 
Primer, que llegeixin molt perquè intentar escriure sense haver llegit és com voler córrer i no haver caminat mai. Que llegeixin per trobar el que els agrada i que busquin quin tipus de literatura és la que s’assembla més al seu estil i en la qual es volen inspirar. Que no han de tenir pressa, perquè aprendre a escriure no s’acaba mai i és una cosa que porta molts anys. I ho han de fer perquè els agrada, no per cap fama, perquè arribar a ser famós per escriure és molt complicat. 

A.R i C.R 3rB