L’Institut s’adhereix al memorial a Antoni Raïch Trilla, que va ser professor del departament de Ciències entre 2009 i 2019.
Raich, recentment traspassat, exercia la docència a l’Institut Josep Brugulat de Banyoles.
Pel seu interès, us adjuntem el text en record llegit en l’acte d’homenatge desenvolupat en el citat centre del Pla de l’Estany.
_____
IN MEMORIAM
Però imaginem que amb el telescopi que posem a la terrassa poguéssim veure un forat negre.
I posats a imaginar, pensem que hi viatgem amb en Toni de guia.
El que ens passaria és que ens adonaríem que a mesura que ens hi apropem el temps es va alentint.
En Toni ens explicaria que això passa perquè el pas del temps està condicionat per la gravetat i com més gran és aquesta gravetat, més lentament passa el temps.
Giraríem la vista enrere per mirar el Brugulat, i veuríem com passen alumnes, professors, com aquest edifici nou es converteix en vell, com potser comencen unes altres obres.
I a mesura que ens apropéssim més a la vora del forat, el temps quasi s’aturaria per a nosaltres, però aniria passant al seu ritme en aquest racó de l’univers, en aquest pati on som ara.
I veuríem com desapareixem com a espècie, com s’apaga el nostre Sol, com desapareix el planeta i amb ell tot el que haurem deixat enrere.
I quan finalment caiguéssim dins del forat, el temps s’aturaria en un instant etern on viuríem de cop totes les edats de l’univers. Com si el temps se’ns hagués tornat sòlid.
Però això és una hipòtesi, ningú ho sap. O potser sí. Potser ara ho sap en Toni que finalment, ha trobat la resposta definitiva.
___
Mirar com perdent la mirada
-liquen, falguera, rovell-,
inundar-me de pedra, ser pedra, ser vell
com el món, reposar…
Pesar,
ocupar un cert volum en l’espai,
un lloc definit i no moure-me’n mai,
escalfar-me amb el sol, refredar-me amb el vespre…
Anar-me esquerdant
molt lentament, esberlar-me algun dia, engrunar-me
més ràpidament cada cop,
ser pols en el vent,
no ser res, reposar…
David Jou
_____
Comentaris recents