Paraules coronades

Amb motiu de la diada de Sant Jordi, algunes alumnes del Ribot expressen, a través de petits fragments, les seves emocions, pensaments i reflexions. Són paraules coronades d’aquests dies de confinament.

Sento que m’he donat un respir, però és un respir molt profund i agobiant ja que d’un dia per l’altre ens veiem tancats. Hem de començar a valorar molt més cada instant, mai sabia quan seria l’últim cop que faria un petó o una abraçada. Que aniria al gimnàs o simplement a fer un passeig. Ara sé que els canvis fan molta por i perdre la rutina també. Vull tornar a la meva vida estressada, vull tornar a abraçar a la meva àvia perquè no se senti sola. També aquest confinament m’ha fet posar en la pell de les persones que pateixen algun tipus de malaltia com l’artrosi, on es troben tot el dia al llit. Em sento bé de com a mínim ser conscient i saber que d’ara a endavant enfrontaré les noves experiències amb una altra perspectiva i les gaudiré molt més. També sóc molt feliç perquè feia molt de temps que no compartia tantes hores i moments amb la meva germana, gràcies coronavirus, ets una gran lliçó.

Marina Cano Reyes, Atenció a Persones en Situació de Dependència.

Aquest confinament serà molt positiu per a l’escola, almenys per mi, perquè estic valorant molt el poder anar i poder estudiar, el tenir deures i exàmens.Valorarem encara més a la família, potser de vegades hi haurà conflictes però estarem més junts. Però sobretot, no seré tan consumista, ja que ara mateix comprem el que necessitem i no el que la societat ens digui que comprem.

Yasmine Rich, Educació Infantil

Aquest confinament m’està ensenyant a com sobreviure d’una forma diferent de la que estem acostumats, fent que estimi encara més les persones del meu voltant, i que valori cada dia que passa, totes aquelles coses que abans teníem, i que ara la vida ens ha tret de cop, com un simple petó. Allò, que abans ens semblava tan simple, que ara ens falta oxigen per poder continuar.No és un dia més, és un dia menys.

Paula Ferrer Martínez, Educació Infantil.

Aquest confinament ha estat per gaudir, cuidar i patir. Gaudim de les nostres famílies i el temps lliure, cuidem el món i patim les morts. Sense cap dubte, tot un repte per tots nosaltres.

Alexia Balaguer Castilla, Atenció a Persones en Situació de Dependència.

Aquest confinament, ens està ensenyant moltes coses! Ens està ajudant a estar amb nosaltres mateixos i mateixes, a reflexionar sobre la vida, a valorar el que tenim, a donar valor a aquelles coses o a aquells moments en els que no som conscients de tot el que tenim, i sobretot, a valorar aquelles persones que tenim al nostre costat, que ens demostren que ens estimen i ens fan veure que els importem en tots els moments, tant bons, com dolents.

Cristina Segrín Ruiz, Educació Infantil.

I és que la veritat és que he tardat cinc setmanes en adonar-me que el confinament em fa bé, que l’aïllament em fa bé, en adonar-me de la profunditat que hi ha en tot això, i de la profunditat que hi ha en mi. He tardat cinc setmanes en adonar-me que estar conectada constantment i relacionant-me constantment no em fa bé, perquè m’adorm la necessitat de sentir-me a mi mateixa, i és que em trobava a faltar, i això no m’ho puc tornar a fer més. Potser necessito més dies de pluja com aquest…

Eulàlia Grau Ulied, Educació Infantil.

El que m’ha representat aquest confinament ha estat saber la importància d’ajudar a persones més vulnerables. Aquest confinament m’està fent ser millor persona i créixer molt com a persona, tant de bo la gent ajudés tant com a mi m’agradaria fer-ho i estic fent dia rere dia i m’estic deixant la pell cada dia perquè la gent més necessitada no se senti sola i tingui unes cures que es mereix i encara que estigui físicament i psicològicament una mica saturada sempre ajudaré en el que pugui.

Marina Victorio Alguacil, Atenció a Persones en Situació de Dependència.

He après que no hi ha res millor que estar amb la família, perquè gràcies a ells, vaig superant aquesta situació amb molt d’amor i passió.

Quan surto a aplaudir a les 8 del vespre, parlo amb tots els meus veïns, cosa que no feia, ni jo ni ells, ja que no ens vèiem.

He après  que he de passar més temps amb els meus éssers estimats que amb la pantalla. 

No sabia que m’agradava l’esport, fins que vaig començar a fer exercicis a casa.

El meu germà està aprenent a cuinar i a col·laborar amb mi en les tasques de casa, molt sorprenent.

Hakima Marroun, Educació Infantil.

 

Avui sento dolor però demà serà una victoria.

Cristina Sánchez Zahiños, Educació Infantil.

 

Per a mi, aquest confinament ha sigut poder passar el temps amb la família que abans no podia passar, i gaudir jugant i celebrant quasi tots els aniversaris que han sigut en aquests dies. Crec que a més feia falta per deixar respirar al planeta. No han sigut tot coses dolentes.

Kirenia Camacho, Atenció a les Persones en Situació de Dependència.

 

Cada dia quan torno a casa dono les gràcies de la feina que tinc, del que m’omple poder acompanyar totes aquelles persones que ara mateix no poden veure els seus familiars, d’estar trista i de cop feliç en estar amb elles, i sobretot d’arribar a casa i veure que estic amb la gent que estimo. El confinament no és una cosa bona, però sí que ens ensenya a valorar i a tenir força per guanyar.

Mar Carbonell Celma, Atenció a Persones en Situació de Dependència.

Aquest confinament, crec que ha sigut una mica per aprendre. Aprende a estar en família, a valorar les coses que tenim, no només materials, sinó també sentimentals, ara ens adonem de lo molt que estimem les persones del nostre entorn.Jo per sort, tinc el meu fill i amb ell i el meu marit, tot es fa més amè, fins ahir… Va morir la meva àvia, és un pal sempre, però amb aquesta situació més encara, ja que no podem fer-li un enterrament digne…Aquest confinament ha fet que passi una mica per totes les emocions, per sort aquest cicle de TAPSD m’ha ensenyat a saber digerir cada emoció en la seva mesura.

Judith Bernal, Atenció a les Persones en Situació de Dependència