El dilluns dia 26 de febrer l’alumnat de 1r d’ESO va visitar la Casa de les Aigües i la Depuradora de Montcada dins el projecte Som-Riu.
Per entendre la Casa de les Aigües cal remontar-nos a la Barcelona, 1878. La sequera és extrema i l’abastiment d’aigua, insuficient: el Rec Comtal construït a l’edat mitjana aprofitant una via d’aigua romana a tocar del Besòs i la Mina ha minvat molt. Cal una solució d’urgència. Les autoritats encarreguen a l’arquitecte Antoni Rovira i Trias la construcció d’una central d’extracció i bombejament d’aigües del cabal subterrani del riu. El complex es construeix ràpidament i funcionarà amb eficàcia durant cent anys, fins que la contaminació dels aqüífers obligarà a posar-hi el cadenat.
Aquesta és, resumida, la història dels pous de Montcada o Casa de les Aigües, tot un exemple del Modernisme industrial català. Fins a l’any 1995 no es va iniciar un projecte de restauració i museïtzació de les diferents edificacions que en formen part. Destaca el que acollia les calderes i les dues màquines de vapor verticals, peces úniques al món; l’edifici dels tres pous que permetien l’extracció de l’aigua; la sala de control, on es mesurava el cabal i la qualitat de l’aigua; i també la casa del director o del maquinista, on, curiosament, no hi va arribar a viure mai ningú. Aquests quatre edificis representen, a més, un valuós conjunt dins l’arquitectura industrial catalana. Arcs de mig punt, parets de maó vist, amplis vitralls decorats, ornaments florals, baranes i jardineres de ferro forjat o l’emblemàtica rajola de trencadís alegren la vista dels visitants que s’apropen fins a aquest recinte tancat i enjardinat per fer un tomb per la història de Montcada i Reixac.
Desprès de visitar la Casa de les Aigües vam fer una visita a la depuradora de Montcada i Reixach. L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Montcada i Reixac dóna servei a la conca metropolitana del riu Besòs: Montcada i Reixac (gairebé tot), Sant Cugat del Vallès (gairebé tot), Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del Vallès. Part de l’aigua tractada s’utilitza per al manteniment dels canyissars que hi ha a la mota del riu Besòs. Allí l’alumnat va poder veure els passos que segueix l’aigua des que arriba tota bruta, provinent de l’aigua d’ús urbà, fins que surt neta per a poder ser tornada al riu.
Segueix-nos!