Informen Nerea Segura i Anna Cañellas (1r BAT B)
El passat dijous 22 d’octubre, els alumnes de 1r de Batxillerat vam anar a veure l’obra de teatre «Només són dones» al TNC. Va ser una sortida diferent, ja que vam agafar el tren a les 3 del migdia perquè l’obra començava a les 5 de la tarda i a les 8 del vespre ja érem tots a l’estació de Palau una altra vegada. Va ser una tarda de dijous diferent, però va valdre la pena.
Escrita per Carmen Domingo i dirigida per Carme Portacelli, aquesta obra és interpretada per Míriam Iscla, Sol Picó, Xaro Campo i Maika Makovski.
«Només són dones» explica la història de com van patir durant la Guerra Civil les dones, tot i que es centra exclusivament en cinc d’elles. L’autora de l’obra a través del diàleg, la dansa i la música ha aconseguit que l’espectador es posi en la pell de cada una d’aquestes dones que lluitaven en contra de la repressió de la dona en la dictadura franquista, quan ningú les tenia en compte, «només sou dones», els deien. Totes aquestes dones van ser jutjades i condemnades per tribunals militars per ser «roges».
Damunt l’escenari hi ha una ballarina que representa en molts moments, a través de la dansa, el sentiment que té la dona que està interpretant l’actriu. La música també hi intervé, expressant emocions i els sons que en aquell moment envoltava a les dones.
Tot i la duresa de totes les històries explicades, l’obra acaba amb aquesta frase: «perdonar és de savis i oblidar d’insensats», fent-nos reflexionar sobre la importància que la història de les dones que van viure la Guerra Civil no sigui mai oblidada.
És una obra que podríem definir molt potent i que et fa despertar molts sentiments quan hi entres. Va tenir un impacte important sobre nosaltres, els alumnes, gràcies als sentiments que hi posen cada una de les intèrprets en el seu personatge. Després de sortir del teatre tots vam reflexionar, comentar entre nosaltres com ens havia impactat aquesta obra, i sobretot certes escenes com la del bateig d’una de les dones. Totalment recomanable.
