“Guanyar és menys important”

Entrevista al professor i esportista, Lluís Torra, a La Peixera TV

per Marc Cortina i Oriol Cano

 

-Hola estem aquí amb Lluís Torra i avui l’hi farem una entrevista.

Hola Lluís!

-Hola bon dia.

-Quan temps fa que treballes a l’institut?

-A l’institut, aquí vaig començar a l’any 94, o sigui deu fer uns 23 anys.

-Quantes assignatures dones?

-Vaig venir per fer Educació física, però amb els anys, he anat fent més coses, he fet tecno, faig informàtica, faig biologia, matemàtiques també he fet, he fet una mica de tot.

-El tema de l’Educació Física, també el practiques a gran escala fora de l’institut, explica’ns una mica?

-Si, abans havia fet competició, ara ja…, encara en faig una mica però molt poquet hi la faig a l’hivern amb esquí de muntanya, però d’activitat física n’he fet sempre, llavors, faig bicicleta, corro, faig  muntanya, faig alpinisme, escalada, una mica de tot, m’ho reparteixo com puc amb les estones que tinc.

-Ja que dius que competeixes alguna cosa has guanyat?no?

-Si, a veure, no, per mi l’important no és guanyar, però si que alguna vegada, alguns anys he guanyat el campionat de Catalunya d’esquí de muntanya i he fet també curses de bicicleta i de raids d’aventures i coses d’aquestes que també n’he guanyat alguns però, això és el menys important, l’important és gaudir.

-Què et va impulsar al món de l’esport?

-Bé, va ser quan tenia més o menys la vostra edat, potser una mica més gran, vaig trigar una mica més. Llavors feia , tercer de BUP, que això vindria a ser primer de BAT, vaig decidir que volia anar per aquí, per fer educació física i vaig posar-me a fer de monitor de natació, monitor d’esquí, després vaig fer INEF i ja va anar tot rodat.

-T’agrada mirar esports o només practicar-los?

-A mi no m’agrada gaire mirar esports, a mi m’agrada practicar-los, mirar-los… , en moments puntuals si hi ha alguna final, també m’agrada el món del motor, s’hi he de mirar alguna cosa sobretot em miro el món del motor, Formula 1, motos, etc. Futbol, esports amb equip, no me’n miro gaires, és això, s’hi hi ha alguna final, s’hi hi ha algun partit important.

-Algun ídol?

– Jo que sóc muntanyenc penso que ara en aquest moments el Quico Soles, ai perdó!, en Kilian Jornet, és un fora de sèrie. Però a mi tampoc m’agrada parlar d’ídols perquè penso que cadascú és ídol amb allò que és el seu fort. Però penso que en Quico Soler, ai perdó, em torno a equivocar, el Kilian Jornet, és un gran, és un gran esportista i muntanyenc. I em sortia el Quico Soler, perquè, en els seus moments, si que era una persona exemplar per mi. No sé si el coneixeu vosaltres? Potser ja no el coneixeu, però també era un corredor de muntanya, muntanyenc i alpinista.

– Moltes gràcies, llavors, doncs res, esperem que tu també t’ho hagis passat bé amb nosaltres i aquí acaba la nostra entrevista.

-Molt bé, perfecte gràcies a vosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>