Ensenyar a pensar- Tècnica dels barrets- Edward de Bono

No són pocs els autors que identifiquen elements antagònics en l’ésser humà, per exemple, Immanuel Kant fa referència a la insociable sociabilitat, denotant la controvèrsia entre les tendències social i egoista de l’ésser humà. És precisament això motiu de recerca per fer compatibles ambdues tendències: com dur a terme la individualitat dins el conjunt?, com ser sense esvair-se?
Les noves línies educatives ressalten el treball en grup, no per una qüestió filosòfica de fons (desconeguda), sinó per un cert pragmatisme, ja que el futur laboral implica treball en equip. La qüestió, sigui per un motiu d’utilitat o filosòfic, aquest segon trimestre hem portat a l’aula de quart un mètode de presa de decisions en grup tenint present les característiques de cadascun i fent-les compatibles amb els de la resta.
Com es fa? Mitjançant el mètode dels sis barrets dEdwardde Bono. Cada persona pot inclinar-se més o menys a l’objectivitat, a la prudència, a l’emotivitat, a la creativitat, l’optimisme i englobar-ho tot amb més assiduïtat o menys. La qüestió és que és un mètode que ens allunya de la perspectiva d’imposicióegoista sense deixar d’incorporar la individualitat personal dins de la presa de decisions grupals/socials.Resultat d'imatges de sis barrets
Davant d’un problema o qüestió cal “posar-se tots els barrets” per tal de prendre les solucions que manifestin un acord del conjunt, sense menysprear ni valorar a un per sobre d’altre, sense menysvalorar per exemple al més emotiu del més prudent o racional, és més, procedimentalment cal replantejar-se el problema des de cada perspectiva/barret, passant per tots els barrets, així en la presa de decisiós’inclou la individualitat dins el grup valorant a tothom i per tant deixant ser dins del conjunt.

Un cop plantejada i posada en pràctica a la classe, caldrà dur-la a la pràctica, a les seves vides, d’aquí el sentit de les vambes. Com a éssers socials contínuament interactuem i ens realitzem en grup, i el grup al qual ens referim es caracteritza, en gran número, en portar vambes, doncs a mode simbòlic que quan trepitgin en el dia a dia, es recordin d’aquest mètode que els permetrà fer compatibles la insociable sociabilitat de la qual ens parlava Kant.

La cita d’avui:
«El hombre tiene una inclinación a entrar en sociedad, porque en tal estado se siente más como hombre, es decir, que siente el desarrollo de sus disposiciones naturales. Pero también tiene una gran tendencia a aislarse; porque tropieza en sí mismo con la cualidad insocial que le lleva a querer disponer de todo según le plazca y espera, naturalmente, encontrar resistencia por todas partes, por lo mismo que sabe hallarse propenso a prestársela a los demás.»

E. Kant, Ideas para una historia universal en clave cosmopolita.

1 comentari

  1. zaira

    Coincideixo en que les persones necessiten viure entre persones per així desenvolupar certes habililtats i desenvolupar la personalitat, les actituds, els valors, l'ètica…Però no estic d'acord amb el que diu Knat, quan es refereix a que les persones tenen tendència a aillar-se, que no és només únicamnet per plaer i per satisfacció, sinó que també de vegades o exigenxen les circumstàncies. I no s'ensopega en si mateix amb la qualitat insocial, sinó és més a nivell personal, és a dir, les pressions interiors, les inseguretats, la falta de desconfiança en un mateix i d'autoestima, és el que fa que moltes vegades es generi aquest sentiment d'aillament. Ser un sol al món i batallar mil guerres interiors entre ánima i ment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>