El gran repte educatiu és ensenyar per poder dur a la pràctica, i nosaltres ho hem aconseguit, hem acabat març duent a l’aula la distinció entre el concepte de felicitat i el de satisfacció.
A segon de batxillerat estem en ple estudi d’un autor del S. XIX, John Stuart Mill. Dins del seu pensament ressalta la distinció que realitza entre felicitat i satisfacció, reservant la primera per a qüestions que estan lligades amb el desenvolupament humà, intel·ligència, moral, espiritualitat i art, en canvi la segona estaria vinculada a accions compartides també amb la resta d’animals, com per exemple menjar.
Així que en el darrer dia de classe, just tocant la Setmana Santa, vam poder posar en pràctica la seva teoria, vam passar tota l’hora identificant de manera individual, parella, grup i grup-classe les aportacions de l’autor, i aquells que feien diana, aquells que encertaven, se’ls il·luminava el rostre ple de felicitat i contagiaven a la resta, van ser minuts de glòria per a tots, minuts d’autèntica felicitat. Va ser un regal contemplar cares que arrebossaven sorpresa i aprenentatge alhora, aturats de felicitat en (re)descobrir veritats.
En la mateixa hora, quan quedaven 3 minuts per anar al pati, llavors, va ser quan vam deixar de ser feliços per passar a estar satisfets, l’Andrea, per segona vegada, va voler compartir un deliciós pastís casolà amb tots nosaltres.
No oblideu en plena època d’exàmens, quan estigueu saturats i enfadats per no anar de festa (satisfacció), que l’aprenentatge és un camí que ens condueix a la felicitat.
Moltes gràcies!!!!
La cita d’avui:
Vull comentar sobre la cita de Stuart Mill. Aquesta cita té molta relació amb la seva teoria de l'utilirisme que hi ha una gran diferència entre els plaers inferiors, que són satisfacer les nostres necessitats, i els plaers superiors, que és la veritable felicitat.
Per distingir aquest plaers hem de relacionar-lo amb la qualitat i la quantitat.
En primer lloc, la qualitat és allò que ens arriba a la felicitat, és a dir, els plaers intel·lectuals, els plaers superiors i la quantitat, només es la mesura del dolor per satisfacer-lo, això está relacionat amb la cita "És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet".
En segon lloc, els plaers superior com va dir abans está relacionat amb l'intel·lectualisme, a la moralitat, l'art. Això podem relacionar amb la ignorancia, hi ha personas que volen saber més per aprendre a reflexionar i tenir la seva pròpia opinió, la seva propia idea. Nosaltres som éssers que tenim fam de saber i combatre amb la ignorancia. Stuart Mill afirma amb una comparació simple entre un gran filòsof com Sòcrates i un ximple que mai podrá veure altres perspectives que no sigui la seva idea.
Actualment ens hem convertir en éssers egoistes a nivell moral o intel.lectual i materialista. Que necessitem valorar més la filosofia, l'art, les lectures.
A mi m'agradaria dir fer una petita observació sobre aquest comentari ( No oblideu en plena època d'exàmens, quan estigueu saturats i enfadats per no anar de festa (satisfacció), que l'aprenentatge és un camí que ens condueix a la felicitat ). Potser no tots el alumnes volem temps lliure per anar de festa, o anar a parc d'atraccions o qualsevol acció que condueixi a la satisfacció de Mill, i crec que parlo en nom de tot l'alumnat, que voldríem menys deures i més temps lliure per poder quedar en un parc amb els amics fent vida social, o poder fer el hobby o esport que més ens agrada sense preocupar-nos dels “deures que tenim per que sinó suspenem els trimestre!”. A mi per exemple m'agradaria anar a l'alta muntanya, per poder fotografiar animals salvatges i fins i tot observar les meravelloses vistes que ens ofereixen els nostres paisatges i parar-se a reflexionar tranquil·lament sense preocupacions. Una cossa essencial que necessita qualsevol pensador és tranquil·litat i temps per poder desenvolupar les seves idees i pensaments: Encara no hem estudiat ningun pensador que tingues que estudiar 6 hores a l'escola (de les qual potser la meitat no s'aprofiten) i després a casa tenir que continuar fent deures (que en la majoria de casos els fem sense pensar, els fem mecanitzant), ja que en la majoria de casos els filòsofs tenien temps lliure per poder desenvolupar els seus hobbys i tranquil·lament, sense preocupacions, fer el que els hi agradava, pensar.
“Els deures no ens ajuden a pensar, ens ajuden a mecanitzar les nostres idees i ens allunyen de poder treure una conclusió pròpia que realment ens dona aprenentatge”
Ricard Cardelo Ruiz