En aquest reportatge explicaré les vivències de la guerra civil a l’Escala i als seus pobles veïns, juntament amb una imatge dels bombardejos a Catalunya. La informació l’he anat traient de llibres, parlant amb persones que han estudiat aquest període i, a través de dues fonts d’internet.
L’ofensiva franquista contra Catalunya amenaçava Barcelona. El dilluns 16 de gener de 1939, el president Lluís Companys es va reunir amb Josep Irla (1874-1958), l’escalenc i sots-secretari de la Presidència de la Generalitat Martí Rouret (1902-1968) i altres per tractar sobre el pla d’evacuació. El dimecres 18, Companys va assistir, a Barcelona, a una reunió convocada pel president del Govern espanyol Juan Negrín (1892-1956) i l’Estat Major Central. El dia 20, el President pronunciava a la ràdio el seu darrer discurs. El dissabte 21, Negrín telefonava Companys per recomanar-li que la Generalitat evacués Barcelona.
Segons testimonis, el diumenge 22, com a avançada de l’evacuació, sortiren els primers intel·lectuals cap a Bescanó. A les tres de la matinada del dilluns 23 de gener, marxà Companys amb Andreu i Abelló cap a Monsolí (Sant Hilari Sacalm). Rouret, aquell migdia, encara a Barcelona, anava del Palau a l’Hotel Majèstic on amb Irla i altres diputats ultimaren el pla d’evacuació dels parlamentaris.
Aquell mateix migdia del 23 de gener, l’Escala veié com després de fer un vol de reconeixement sobre la població una esquadrilla de quatre bombarders legionaris italians model Savoia-Marchetti S-79 de l’esquadra Stormi Bombardamento Veloce núm. 8 “Falchi delle Baleari”, amb base a Mallorca i de suport a l’Aviació del Terç, tornava a sobrevolar-la. Inicialment, la gent els anava observant amb badoqueria fins que els avions, de llevant a ponent, comencen a escopir durant uns breus però eterns minuts les bombes que assolaren la població, tot i que moltes caigueren al mar: quinze morts i molts ferits i cases esfondrades o incendiades.
El bombardeig que va patir l’Escala perseguia anihilar el president Companys, ja que es creia que aquest havia pernoctat la matinada del 23 de gener a can Rouret de camí cap a l’exili. Reforcen aquesta versió els diferents punts on impactaren les bombes que caigueren al nucli urbà: davant la casa dels Rauret, a la placeta de Pequín i davant la vivenda de Peret ‘Juli’ Callol -oncle de Rouret- al carrer Empúries.
Apunta que el mòbil del bombardeig, en no constituir l’Escala cap centre neuràlgic ni estratègic, caldria atribuir-lo a l’instint assassí d’un pla premeditat per causar el pànic i el caos entre la població civil de la rereguarda a fi de provocar un fatalisme que dugués a una total desmoralització.
En aquest sentit, el bombardeig de l’Escala, com molts de la darreria de la guerra, únicament vingué a ser el macabre preludi de la “alliberació por el glorioso exercit nacional”.
POBLES VEÏNS DE L’ESCALA:
LA BISBAL: La Bisbal va ser bombardejada per cinc avions. durant 20 minuts. Van deixar anar 40 bombes, i van provocar 21 morts i un nombre indeterminat de ferits. La informació ha estat extreta a través d’internet, i per algunes coses que m’havien explicat.
PORTBOU: 6 avions van bombardejar Portbou, van provocar 20 víctimes entre elles un nen d’onze anys.
FIGUERES: figueres va ser bombardejat 18 vegades en 13 dies. Van morir 16 persones, entre ells varios nens que estaben jugant en el parc del passeig nou.
FONTS CONSULTADES
