La fauna i flora marina de la Costa Brava fa que el fons del mar sigui de diferents colors i textures. Aquests vegetals aquàtics es coneixen com un grup gran i variat, des d’espècies unicel·lulars fins a plantes enormes. Amb aquest reportatge intentem explicar-vos com són aquests elements a casa nostra.
Les algues marines es diferencien de les plantes de terra perquè no tenen tiges, fulles, arrels ni sistemes vasculars. En lloc d’això, s’ancoren a objectes sòlids mitjançant un òrgan anomenat áptero i absorbeixen els nutrients directament de l’aigua, fabricant el seu aliment mitjançant la fotosíntesi. És a dir, les algues no són plantes
Bàsicament es poden classificar en tres grups:
Algues brunes: Entre aquestes algues és possible trobar al voltant de 1.500 espècies, i són les algues més grans. Viuen en les profunditats del mar.
Algues vermelles: Amb aquest nom es coneix un grup d’algues amb més de 3.000 espècies. Aquestes algues es caracteritzen per tenir pigments de color vermell. Entre elles es troben: la “fa clic” o “champa”, el “pelillo” o “carminco”, la “xicoira”, el “llapín” i el “liquen gomós”.
Algues verdes: Nom que reben els membres d’una divisió d’algues que sumen entre 6.000 i 7.000 espècies. Se’ls coneix amb el nom d’algues verdes. Aquest tipus d’algues es troben entre els organismes més antics i els científics les consideren predecessores de les plantes verdes terrestres.
Per altra part, la fauna marina, són tots els éssers vius (animals) existents al mar, ja siguin petits com els protozous (microscòpics) fins als grans vertebrats d’importants magnituds o macroscòpics.Tot i que la fauna marina és rica en mamífers, entre altres també hi ha aus i crustacis, i alguns rèptils.
Mamífers del mar: A la zona de la Costa Brava els mamífers de mar no són gaire abundants. En Miquel és expert en fauna i ens comenta de l’existència del rorqual comú, el dofí mular i el cap d’olla, aquests tres són els més comuns a la zona de la Costa Brava.
Aus marines: Les aus marines a la Costa Brava abunden molt i es diferencien per aus terrestres i aus marines. A la vegada son bastant dolentes, perquè es mengen altres animals marins. Per exemple hi ha, la gavina , els albatros, els corbs…
Crustacis marins: Principalment serien la llagosta i el mol·lusc, que són els més coneguts. Però de crustacis n’hi ha una gran llista que viu tant en fons tous de sorra com a les roques.
Rèptils marins: El principal seria la tortuga babaua, com en diuen els experts “caretacareta”, aquesta és la més comuna al mediterrani (n’hi ha dues espècies més però la més representativa és aquesta).
També podem destacar que en el mediterrani no hi ha serps marines.
Munera: La munera es un “calaix de sastre” on el científics encara no han pogut agafar gaire informació ni explorar.
En Marc Castells i en Miquel Secanell expliquen que treballen de biòlegs marins, i part de la seva feina és l’estudi de les poblacions de peixos més explotades en aquesta zona, és a dir, intentar a través de la pesca, buscar les poblacions de peixos i a través de les pesques intentar trobar la densitat a través de fórmules. Part del que us hem explica ens ho han explicat ells. Us oferim també algunes fotografies seves que ens han cedit.
FONTS CONSULTADES
→ PERSONES: he consultat informació en la pàgina web http://florayfaunamarina.blogspot.com/2013/10/tipos-de-flora-y-fauna-marina.html a la xarxa, i he parlat amb els biòlegs marins de l’empresa Orca Diving de l’Escala, Marc Castells i Miquel Secanell.
