25N Dia internacional per l’eliminació de la violència vers les dones

“POR.

Por a caminar pel carrer, o millor:

Por a caminar sola pel carrer, perquè si m’acompanya ELL ja no en fa tanta, de por. Perquè entre ells sí que es respecten. A ells i a les seves propietats.

I també por a caminar i que no hi hagi llum i no el vegi arribar, i por a que sí que n’hi hagi i, quan em doni la volta, m’estigui seguint.

I por a caminar lent, per si m’atrapa.

I por a caminar ràpid, per si ell també ho fa.

I després por a denunciar per si no em creuen o per si em creuen i és pitjor per a mi.

I sobretot, por a aquesta impotència que és terrible. Perquè tenen el poder, perquè el sistema els el dona i perquè saben que el tenen. Saben que tenen el poder d’entrar a una discoteca amb el cap ben alt i tocar-te el cul, perquè saben que ho poden fer i perquè si algú se n’assabenta, tot el que els diran serà: “tio ets un crack”.

I nosaltres així, nosaltres amb por. I no et queixis si t’assetgen pel carrer. Calla i dona gràcies que algú t’afalaga. Que la culpa mai no és seva. Perquè hi eres allà? Perquè portaves aquella roba? Culpa teva, que ets dona. 

Que ens tallen les ales i després ens culpen per no saber volar. Que quan els homes són oprimits, és una tragèdia; però quan les dones són oprimides, és tradició.

I després sí, després tothom escandalitzat quan la violència de gènere mata. Ai, si quina pena més gran! Però a mi els privilegis que no me’ls toquin.

Però saps què? Que els privilegis te’ls tocarem i els farem caure i, si t’hi aferres, i si no els deixes anar, cauràs amb ells.

Que ja no tindrem por nosaltres, que ja no TENIM por.

Que ens alçarem, que ens ALCEM, fortes i juntes i avancem de cara al vent i a contracorrent. I amb les mans agafades cridem que ja no tenim por, que ja no n’hi ha de por, i que lluitarem per les que van venir i per les que vindran, i per les que ja  no hi són i per nosaltres, sobretot per nosaltres.

  1. Noranta-tres són les dones MORTES aquest any. Espera, mortes? No, mortes no: ASSASSINADES. Assassinades per mans grosses, mans d’home i per mans teves, que ho veus i calles. Que estàs més espantat que nosaltres, que tens més por.

Que tens por a que ens despertem, i ens hem despertat.

Que tens por a que lluitem i hem lluitat, i lluitarem.

Que tens por a la nostra llibertat, i això se’n diu masclisme.

Que tens por a que ens alcem, i estem dempeus. Fortes i juntes.”

Amb aquest manifest, escrit i recitat per les nostres alumnes, vàrem recordar, visibilitzar i denunciar una realitat dura però existent: la violència vers les dones.

Des de l’institut vàrem començar el dia amb una activitat oberta, l’iceberg de la violència de gènere. Amb aquest, volíem fer partícips l’alumnat del centre per comprobar si sabien situar les diferents violències proposades dins d’aquesta forma.

Després de la lectura del manifest, les alumnes Mercé de Moner i Roger Fíguls de 2n de batxillerat van interpretar la cançó del grup Roba estesa “Orgull”, mentre la resta de participants vàren penjar unes tires de tel·la al pati amb el nom de les dones assassinades aquest 2019.

Aquests actes fòren el tret de sortida a la setmana de les sexualitats i les relacions sanes, en la qual s’han dut a terme diversos tallers a tots els cursos de l’ESO.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>