Reflexions d’un professor

Vistos els bons resultats obtinguts, el professor i cap de departament de filosofia de Forat del Vent, el Sr. David Castelló Gimeno, ha escrit una reflexió que ens agradaria compartir amb tota la comunitat educativa.

“L’educació és allò que queda després que hom oblida tot el que va aprendre a l’escola”, Albert Einstein.

En començar a escriure aquestes paraules ressonen un munt d’idees contradictòries sobre la idoneïtat de l’ocasió. Sovint ens perdem en reflexions aparentment sumptuoses que de fet amaguen altres aspectes que tenen a veure amb la naturalesa del pensador. L’optimisme i el pessimisme, l’edat, el sexe, la manera de veure les coses, si plou o fa sol, les trobades quotidianes, l’èxit o el fracàs del teu equip preferit, guerres, pandèmies, crisis de tot tipus… i un llarg etcètera de successos terribles sembla que ens condemnen a un cert desànim col·lectiu.

Escric des dels intestins del meu lloc de treball, l’institut públic Forat del Vent, a Cerdanyola. Any rere any, veig passar generacions de nois i noies que són catapultats cap el futur incert de les seves vides. Any rere any, sento proclames que pronostiquen el final dels temps, ja que els nostres fills i filles “no són com érem tots abans”. Economistes actuals i eixerits ens recorden que aquests seran els primers que viuran en pitjor situació que els seus pares. “Vaja, xaval, que o espaviles o ja et pots anar preparant…” . Quina novetat! Quantes vegades no hem sentit les mateixes paraules al llarg de la nostra vida? Potser de fet no és més que una metàfora de la consciència del pas del temps…

Bé, doncs, encara que sigui per portar la contrària, per emprenyar al personal que se sent incòmode en mig d’un petit accés d’optimisme, de vegades cal estar contents… Així de simple, així de fàcil. Potser sí que els estudiants tendeixen a oblidar el que els seus mestres lluiten per ensenyar-los. L’educació és tasca difícil i sagrada… A més, comptem amb l’encomiable esforç dels nostres dirigents, entestats a introduir canvis rere canvis al marge dels veritables experts en la matèria. Alto! Fins aquí el seu moment de glòria… Així és, senyors, més enllà de la realitat que se’ns presenta, convé recordar que no tot és fosc, cal valorar l’esforç de tots aquells i aquelles que fan possible que per als nouvinguts protagonistes de la història (els joves d’avui dia) tingui sentit tirar endavant per tal de fer possible la realitat dels seus somnis. Futur incert? Potser sí, però malgrat tot és el seu moment.

Educar és preparar ciutadans (habitants del col·lectiu), persones responsables i respectuoses, amb esperit crític, despertes i eixerides. I vet aquí la ocasió. Som l’institut públic Forat del Vent, a Cerdanyola, i tots els que hi treballem lluitem per fer possible aquests lloables objectius. Només així s’entén el perquè de la nostra tasca, sovint denostada i infravalorada pels mitjans i els mateixos responsables polítics. Sense luxes ni estridències, amb el que tenim, enguany volem celebrar, a més, els resultats que els nostres alumnes han obtingut a les proves d’accés a la Selectivitat… Dels 85 presentats, ni més ni menys que 12 han obtingut menció (una nota superior a 9 de mitjana com a qualificació de la fase general) i set han assolit una nota final de més de 13 (afegint la fase específica).

Tanmateix, el veritable èxit rau en la confiança que observem en les seves mirades, carregades d’esperança, il·lusió i energia. Doncs bé, de tant en tant alguns somiem que tenim una part de responsabilitat en aquest exercici de perspectiva històrica i personal.
Suposo que no fem mal a ningú, oi?

Carta d’un professor de l’institut Forat del Vent.
David Castelló Gimeno
Cap de Departament de Filosofia de l’institut Forat del Vent