Aquesta setmana a l’institut el tema de reflexió ha estat la salut mental, amb tallers, xerrades i cinefòrums.
Avui, com a cloenda, l’alumnat ha alçat un mur de paraules pejoratives i discriminatòries que ells mateixos han desfet amb petjades d’optimisme i inclusió. L’objectiu ha estat simbolitzar el seu desig d’eliminar qualsevol mena d’exclusió i prejudici davant de les malalties mentals.
L’acte s’ha dut a terme al pati i ha estat embolcallat per la boira i la música dels nostres alumnes. També s’han repartit les xapes amb el logo guanyador del concurs “Fem passes per desfer murs” i s’ha llegit un manifest, que adjuntem Ãntegrament més avall, en el qual s’ha destacat la necessitat de conèixer per trobar solucions i de prendre accions per acabar amb l’estigmatització.
MANIFESTSom un institut petit, en un poble petit, i això pot tenir inconvenients però també molts avantatges, perquè ens permet el tracte proper i el conèixer-nos bé. I si quelcom ens caracteritza és que volem ser i som un institut on es té cura de les persones: més enllà de la vida acadèmica, hi ha l’alumne, el company i més endins, hi ha la persona. Si la persona no està bé, no pot desenvolupar-se com a alumne i la vida acadèmica no té sentit. La persona és el més important i ha d’estar bé fÃsicament i mentalment. I si algú no ho està , té el dret que se l’escolti, se’l valori, se’l vulgui entre nosaltres i se l’ajudi, té dret que se l’entengui en l’à mbit acadèmic, en l’à mbit dels amics, en l’institut.Avui, volem posar de manifest que els joves no quedem al marge dels problemes de salut mental, cada cop patim més ansietat, depressió, anorèxia, bulÃmia, hiperactivitat, desatenció, autisme… i cal afrontar aquesta situació, cal reconèixer-la i  sobretot no estigmatitzar qui la pateix, a tots ens pot passar, i no es res que invalidi ni totalment ni definitivament. Cal coneixement, poder parlar-ne tranquil·lament i  trobar solucions i acompanyament. Cal evitar la discriminació, perquè aquesta només agreuja el problema.Volem que al nostre centre s’escolti, s’entengui i s’acompanyi tothom que passi per un trastorn mental, igual que ajudem al company que s’ha fet mal al genoll o pateix  qualsevol altra afecció. Desmuntem el tabú i construïm una comunitat integradora i oberta.Avui, també amb aquest manifest,  volem recordar que la nostra salut mental  depèn en gran mesura de les conseqüències que poden tenir les desigualtats socials, la discriminació per gènere o el rebuig del grup. Sabem que són injustes i que són evitables, moltes les podem minimitzar nosaltres. Fem-ho. Som poderosos, som forts, som el futur. Fem-lo més inclusiu, més empà tic, més comprensiu, més igualitari. Escoltem els companys, valorem la diferència, comprenguem els problemes, acceptem-los i , el més important, formem part de la solució.Som petits , però tenim una mirada à mplia i sabem que les societats que tenen cura de les persones  també pel que fa a la seva salut mental esdevenen societats més justes, més cohesionades, i capaces de generar més oportunitats personals i col·lectives. Nosaltres no som polÃtics per aprovar lleis, ni tenim diners per crear programes d’ajut a la salut mental. Però som companys, professors, amics i això té molt poder: valorem les possibilitats de les persones amb trastorns mentals, no els tractem amb superioritat, no discriminem, integrem, ajudem emocionalment i acadèmicament. Aprenguem els uns dels altres.L’institut és la nostra segona casa, és el nostre trampolà a la societat. Tothom l’ha de poder gaudir amb tranquil·litat, tothom hi ha de tenir les mateixes oportunitats, tothom ha de poder trobar-s’hi bé. |
En acabar l’acte tots els participants han iniciat les caminades solidà ries cap a diferents punts de l’entorn d’Artesa: Salgar, la Fà brica, MontsonÃs, Lo Padrà … i, com si simbolitzés un mur, la boira s’ha anat trencant per deixar pas a un sol radiant que ens ha acompanyat durant l’esmorzar.
Durant aquesta setmana s’han recaptat 310€ que s’han donat Ãntegrament a la Marató de TV3.
Grà cies a tots per fer-ho possible!
