Dia internacional contra la violència de gènere

L’alumnat d’ESO ha portat a terme diverses activitats amb motiu del Dia internacional contra la violència de gènere. Ha reflexionat sobre les relacions interpersonals a través de vídeos i cançons, i ha elaborat murals amb missatges i una roda de la igualtat i la no violència en grups cooperatius.  A més, s’ha llegit el manifest unitari següent:

Els temps estan canviant. Vull pensar que aquest cop sí. Vull pensar que la violència masclista és un dels temes de l’agenda de país i sobretot és un tema del que se’n parla, del que en parlem. I no només avui, 25 de novembre. Que se’n parli durant tot l’any i que en parlin moltes veus és important, perquè ens ajuda a totes i a tots a identificar les violències masclistes (més o menys subtils, més o menys visibles) que ens acompanyen des que naixem i que ens fan mal, que ens han fet mal.

Fa 10 anys que a Catalunya tenim una llei que lluita pels drets de les dones a eradicar les violències masclistes. Totes. Les violacions, les agressions sexuals, l’assetjament, el tràfic i l’explotació de dones però també els matrimonis forçats o la mutilació genital femenina. Però amb les lleis no n’hi ha prou com demostren les dades. La violència masclista s’exerceix al llarg de tot el nostre cicle vital de diverses formes. Al món, una de cada tres dones ha patit violència masclista. A Europa, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual durant la seva infantesa a mans d’un adult, i a Catalunya, una de cada quatre dones ha sigut víctima d’un atac masclista d’extrema gravetat..

  • Ens cal educar, ens cal saber, ens cal reconèixer
  • Necessitem prevenció, perquè la violència no sigui una opció vàlida en les relacions de parella.
  • Necessitem recursos per garantir una atenció digna i de qualitat a les dones en situació de violència masclista per a la seva total recuperació, i, especialment, en tot el procés de denúncies i procediments judicials.
  • Necessitem més professionals especialitzats en l’atenció a filles i fills perquè el futur de casa nostra sigui un país lliure de violència masclista.
  • Necessitem recursos d’urgència i atenció de qualitat per recolzar les dones en situacions de risc per elles i els seus fills i filles.
  • I necessitem avançar en la construcció d’un model català d’abordatge de les violències sexuals, amb una visió integral i amb la voluntat d’explicar què són i com se’n pot sortir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>