El dia 11 de desembre, el grup classe de Literatura Catalana de 2n de batxillerat van anar al CCCB a visitar dues exposicions, “Rodoreda, un bosc” i l’anàlisi de la realitat més última corresponent al World Press Photo d’enguany. A la dedicada a l’obra i figura de Mercè Rodoreda, ens rep ja des de bon inici un bosc d’imatges projectades amb un recitat meravellós i profund del poeta Enric Casassses. Un bosc ple d’innocència i crueltat, de violència amagada i de silenci. I d’aquí es van passar a diversos espais temàtics corresponents a l’univers de cadascuna de les seves narracions. Així, a La plaça del diamant, la Natàlia ja afirma que: “jo no entenc el món, però el món m’entrava a dins”. Hi tenim una consciència individual sotraguejada per uns esdeveniments col·lectius que sempre són en el rerefons, mai en el primer pla, i que sacsegen i commouen els personatges. El silenci mai és absència de present, sinó que implica una reflexió que porta a l’individu a resistir els embats exteriors. Segueix la divisa de Virgínia Woolf, segons la qual, “s’ha de ser un mateix, encara que el món intenti fer de tu una altra cosa”. I a “La mort i la primavera” :” La mort és una obsessió perquè la vida m’ha estat sempre difícil”. I l’absurd que està `per tot arreu, “ Un cop acceptat l’absurd, esdevé una necessitat”.
Clicant la imatge accedireu a la galeria de fotografies:
