A.F. Harrold
Una cançó de molt lluny
Il·lustracions de Levi Pinfold
Blackie Books
“Va deixar la bicicleta arrepenjada a la tanca, va anar cap al tobogan i i va agafar un dels cartells. Va enganxar-lo amb cel·lo; però, com que el vent de tarda el feia agitar-se, n’hi va posar una mica més per quedar tranquil·la.
—Ai! Un gatet que s’ha perdut!
La Frank es va girar en rodó i la panxa se li va arronsar de cop.
—¿Que has perdut el teu gatet, Francesca?
No va ser una pregunta feta en to sol·lícit. La persona que ho demanava, amb una repulsiva cantarella burleta com la que es fa servir per parlar amb les criatures, era en Neil Noble. Anava a la mateixa escola que la Frank, on feia un curs més que ella, i no la podia veure. Però no, no era ben bé això. No era que li tingués mania; més aviat hi tenia una fixació. La buscava, l’anava a trobar a l’hora del pati, s’ho feia venir bé per coincidir-hi a l’hora de dinar, la seguia quan tornava cap a casa després de l’escola, i ella no sabia per què.
—¿No dius res? ¿No penses respondre? —va continuar en el mateix to—. ¿Què et passa? ¿Que se t’ha menjat la llengua el gat?
I va riure de la seva pròpia brometa.
Els dos nois que tenia darrere també van riure.
Aquell parell, en Roy i en Rob, sempre el seguien a tot arreu. No obrien quasi mai la boca ni feien mai res. Es limitaven a mirar i a escoltar; eren el públic fidel d’en Neil Noble.”
El recomano als alumnes de 1r d’ESO.
Empar Barcons
