Per practicar amb l’escaire i el cartabó els alumnes de 1r d’ESO han fet un giroscopi.

Els alumnes de 4t d’ESO han posat en pràctica els coneixements teòrics sobre la instal·lació elèctrica d’un habitatge. Han muntat una instal·lació damunt d’un plafó de DM amb el dibuix de les diferents habitacions. Ara saben els colors de les fases, del neutre i del terra, i com es munten un interruptor, un commutador i un commutador d’encreuament.

Hem posat les figures de fang blanc un cop seques al forn. S’han trencat totes! Ens hem informat i hem arribat a la conclusió que al fang blanc escolar hi deuen afegir guix i altres materials que fan que no es pugui coure. No ens hem desanimat i les hem tornat a fer amb fang vermell o argila.

Arran del desastre que hem sofert hem parlat de Hokusai. Aquest artista quan tenia setanta anys se li va cremar la casa i totes les obres que hi tenia. Les va tornar a fer totes!

Katsushika Hokusai (1760-1849) encarna l’espiritualitat i l’ànima japoneses. Practica tots els gèneres tradicionals —retrats de geisha, d’actors de kabuki i de lluitadors de sumo, escenes de la vida quotidiana, refinades targetes d’invitació i felicitació, il·lustracions de novel·les i de poesies—, però és durant la dècada de 1830, amb la publicació de les seves grans sèries de paisatge, en què tracta els paratges naturals en si mateixos, que dóna una vigorosa embranzida a l’estampa japonesa.

«A sis anys vaig començar a dibuixar tota mena de coses. A cinquanta anys ja havia dibuixat molt, però res del que he fet abans del meu setantè aniversari no mereix cap comentari especial. Fins als setanta-tres anys no he començat a comprendre la veritable forma dels animals, els insectes i els peixos i la naturalesa de les plantes i els arbres. Així doncs, als vuitanta anys hauré millorat encara més, i als noranta m’hauré endinsat més en l’essència de l’art. Als cent anys hauré arribat finalment a un nivell excepcional, i, als cent deu, cada punt i cada línia dels meus dibuixos tindrà vida pròpia. Demano als qui em sobreviuran que constatin que no he parlat sense raó.»
Katsushika Hokusai