Visita a la colònia Borgonyà

S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

El dijous 12 de novembre els alumnes de 4t d’ESO vàrem anar a visitar la colònia  Borgonyà. Des de la matèria de ciències socials treballarem amb grups cooperatius un tema específic de la temàtica treballada amb els monitors del Museu del Ter. Podeu gaudir d’algunes de les nostres fotografies.

Patrick Modiano

En las novelas de Modiano persiste el tema de la ausencia, de la supervivencia de las personas desaparecidas, la esperanza de encontrar un día aquellos que hemos perdido en el pasado. Por ello, en Rue des boutiques obscures pregunta: “Que reste-t-il de la vie d’un homme? Une… Llegeix més»

Memòries de l’Àfrica

Karen Blixen (Isak Dinesen)
Memòries de l’Àfrica
Pagès Editors

 

 

 

 

 

 

 

 

Karen Blixen estava enamorada de l’Àfrica.  Hi va viure uns quants anys, però va haver de tornar a Dinamarca perquè el negoci de cultiu de cafè que tenia no li va anar bé. A Memòries de l’Àfrica ens descriu els grans paisatges de Kenya i Tanzània i ens explica la seva relació amb la natura, amb gaseles, lleons i cuques de llum. També parla dels kikuius que viuen a les terres de la granja i dels massai nòmades i guerrers que comercien amb vaques. Es va relacionar amb els blancs de la colònia, amb musulmans somalis i amb indis comerciants. El llibre és un retrat de l’època de la colònia britànica a l’Àfrica, però sobretot un homenatge ple d’enyorança de la seva vida a l’Àfrica.

Memòries de l’Àfrica comença així:
 
“Jo tenia una plantació a l’Àfrica, al peu de la serra de Ngong. L’equador travessa aquestes terres altes un centenar llarg de quilòmetres més al nord, i la plantació queda a una altitud de més de mil vuit-cents metres. Durant el dia et semblava que eres molt enlaire, a prop del sol, però els matins i els capvespres eren límpids i reparadors, i les nits eren fredes.
La posició geogràfica i l’altitud d’aquestes terres es combinaven per crear un paisatge que no tenia equivalent enlloc del món. No hi havia res que hi fos de més, ni exuberància de cap mena; era l’Àfrica filtrada a través d’aquells mil vuit-cents metres, com l’essència intensa i refinada de tot un continent. Els colors eren secs i recremats, igual que els colors de la terrissa. Els arbres tenien un fullatge d’una delicada finor, amb una disposició diferent de la que tenen els arbres a Europa; no creixia en forma de copa o de cúpula, sinó en estrats horitzontals, i aquesta estructura donava a aquells arbres alts i solitaris una semblança de palmeres, o un aire heroic i romàntic de vaixells amb tot l’aparell posat i les veles plegades, i una aparença estranya al perfil de les branques, com si tot el brancatge fimbrés dèbilment. Les velles acàcies, nues i retorçades, estaven escampades enmig de l’herbassar de les grans planes, i l’herba flairava igual que farigola i murta de Brabant; en alguns indrets la fragància era tan forta que ofenia l’olfacte. Totes les flors que hi trobaves, igual que les de les plantes i lianes del bosc, eren flors menudes com les flors dels serrats del sud d’Anglaterra; tan sols al començament de l’estació plujosa s’obrien enmig dels grans herbassars tot de gladiols robustos i grossos. Les vistes eren infinitament dilatades. Tot allò que veies transmetia grandesa i llibertat, i una noblesa incomparable.”
Empar Barcons