La meva mare, la Laura Nadal Fiol, sempre m’explica que el dia 14 de juliol del 2006, ella es va estar tot el dia amb contraccions, fins que al final va trencar aigües. Havien d’anar a l’hospital i per això van trucar a la meva àvia, que viu a Pals, perquè vingués a cuidar les meves germanes. Com que tardava molt i els meus pares havien de marxar ràpidament a l’hospital, les van deixar amb uns veïns.
Dues hores més tard jo ja havia nascut. L’endemà al matì la Caterina i la Bruna van venir-me a veure i al cap de tres dies em van deixar tornar cap a casa.
La meva mare també m’explica com van ser els meus cinc primers mesos. Em diu que van ser cansats per ells, perquè jo i les meves germanes érem molt petites. La Caterina tenia 3 anys encara no havia començat P3, i la Bruna tenia 1 any i 4 mesos. Com que era estiu no tenien escola.
jo vaig prendre el pit fins als nou mesos. També era un n
adó a qui m’agradava molt estar a braços dels meus pares. Així que m’havien d’adormir a braços i després em posaven en al bressol. Jo no em solia posar malalta perquè menjava llet de la meva mare i em passava defenses, però sí que tenia la pell atòpica per això m’havien de posar cremes i sabons especials.
Les meves germanes es portaven bé amb mi, tot i que la Bruna tenia gelós i per això alguna vegada em tirava coses que trobava dins al bressol i algun cop m’empenyia .
Van ser tres primers mesos molt estressats per als meus pares, tot i que estaven molt contents: a la família; ja érem cinc.
CÈLIA PERIS
