Com cada any, encetem el curs amb les lliçons inaugurals, que aquesta vegada hem pogut tornar a fer de manera presencial a l’Ateneu de Celrà. Aquí teniu un resum de les que es van fer:
1r ESO: Assumpta Montellà: “LA MATERNITAT D’ELNA: Educar amb els seus valors”. Ens va parlar d’una història que va escriure fa temps: La maternitat d’Elna, un cant a la vida i a l’esperança. Va explicar situacions molt doloroses que van patir la gent exiliada a França durant la postguerra. I vam aprendre que algunes persones ajuden als altres a canvi de res i això ens fa créixer. Perquè qui salva una vida, salva tota la humanitat. I per desgràcia les imatges que va mostrar no són gaire diferents d’exilis que veiem avui dia.
2n ESO: Marc Buxaderas: “Els límits són a la teva ment” En Marc ens va parlar de la seva experiència vital. Va reivindicar que la societat ha de tenir en compte a les persones discapacitades i que escoles i instituts no han de tenir por a la diferència, han de vetllar per totes les persones i acompanyar-les per tenir un futur. Amb molt sentit de l’humor va exposar situacions que ha viscut molt desagradables però també ens va parlar de l’amor i el recolzament que ha tingut tant de la seva família com de moltes altres persones. I sempre ha estat positiu i ha lluitat per acabar cada projecte, sense rendir-se. Totes aquestes experiències l’han fet créixer. Va acabar demanant permís per fer una foto i penjar-la a l’Instagram.
3r ESO: Driss Rasem: “The Dreamers”. Driss Rasem va presentar la seva vivència: la infantesa, l’adolescència i el viatge que va fer amb pastera creuant el Mediterrani. Amb les olors, els sentiments, els records… ens va fer reflexionar sobre la societat actual, sobre la lluita, l’esforç, aprendre i créixer.
4rt ESO: Albert López: “El mite d’Atlas i què fer amb la meva vida.” D’on venim? On som? On anem? Va llençar moltes preguntes per fer entendre als alumnes que aquest any acabaran l’ESO que fer-se grans vol dir madurar i assumir responsabilitats. Els va fer plantejar-se qui volen ser i què volen fer amb la seva vida. Ens va parlar del món, de la bretxa social, del canvi climàtic i dels negocis de les guerres. I també de la bellesa que hi ha al món, animals, paisatges, i moltes coses per fer! Ens va deixar clar que l’alegria és l’arma més poderosa i que només podem ser feliços en un entorn que ho és! Hem de deixar de mirar-nos tant el melic i entendre que som un tot que camina cap al futur. Per tant, amb els aprenentatges creixem!
BATXILLERAT: Josep Maria Carbó: “Aprendre, què? Créixer, cap a on?” Què aprenem? Què s’ensenya? Créixer cap a on? Créixer per què? Aquestes preguntes van ser algunes de les que va proposar Josep Maria Carbó per convidar l’alumnat de batxillerat a buscar el seu desenvolupament integral. Parlar d’aprendre no és parlar de coneixement curriculars, no és parlar d’exàmens, de selecció, de tria, parlar d’aprendre i de créixer és parlar de desenvolupament com a persones i això és el que hem de perseguir.
