El curs 2019-2020 s’ha obert amb 3 lliçons inaugurals que han fet emmudir tant l’alumnat com el professorat de l’Institut de Celrà; l’inici ha estat d’alt nivell!
El dijous els alumnes de 2n, 3r i 4t d’ESO van anar a l’Ateneu per escoltar Laila White, fotògrafa, ballarina i artista visual autodidacta. Va néixer en els camps de refugiats de Tindouf on va contraure la poliomielitis. El 2014 va començar la seva carrera com a ballarina inclusiva i ha col·laborat en projectes amb coreògrafs i ballarins internacionals. Sovint composa les músiques dels seus propis espectacles. El fet de tenir una diversitat funcional, com a ella li agrada denominar-ho, no ha suposat cap impediment per poder desenvolupar la seva carrera artística i viatjar arreu del món per col·laborar amb diferents projectes i mostrar al públic el seu art. És una exalumna de l’institut.
Divendres van ser el torn dels alumnes de 1r d’ESO amb la ponència d’Assumpta Montellà. Nascuda a Mataró l’any 1958 i llicenciada en Història Contemporània a l’UAB, ha treballat en el Museu de l’exili de la Jonquera, i en el grup de Cultura ARA. Ha col·laborat de manera continuada en treballs de recerca pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. És historiadora per devoció, amb passió, amb intensitat, i això fa que no sigui una historiadora convencional.
Van tancar les lliçons inauguras els alumnes de Batxillerat amb la ponència de Núria Salán titulada Dones, ciència i tecnologia: una “carrera” de fons. Núria Salán és directora de la Societat Catalana de Tecnologia i impulsora de l’exposició L’enginy (in)visible. Dones i tecnologia: passat, present i futur que estarà instal·lada en el centre fins el 27 de setembre.
Històricament, els models de creativitat, invents, patents i desenvolupament tecnològic han tingut nom d’home. L’han tingut perquè així han quedat recollits als llibres de text, enciclopèdies i “saber popular”. És, per tant, habitual que si preguntem el nom d’una inventora, o bé no ens puguin donar resposta o bé ens diguin “Marie Curie” (que va ser científica però no inventora, com a tal). Amb aquesta realitat els nens i nenes creixen amb la falsa idea que no hi ha hagut dones involucrades en el desenvolupament tecnològic, i es pot arribar a creure que “cal ser home” per inventar o dedicar-se a la tecnologia.
Amb aquesta xerrada es va fer un passeig històric per les dones inventores invisibilitzades que no han sortit mai als llibres de text, ni a les biblioteques o que ho han fet de manera ràpida sense fer soroll. Va ser una xerrada per fer pensar i mostrar que encara cal fer algun “petit canvi” per arribar a una societat 50/50 en alguns àmbits com la tecnologia.
Podeu veure fotografies de les lliçons inaugurals clicant aquí.
I, a més, us podem compartir tant l’actuació com la presentació inicial de la Laila White.
