El dimecres 23 de gener, l’escriptor Pau Joan Hernández va venir a l’institut de Celrà per parlar del seu llibre titulat l’ombra del Stuka, que els alumnes de 3r d’ESO acabàvem de llegir.
A l’inici de la tertúlia literària, l’autor em va sorprendre quan va parlar de la platja deserta, on no hi havia ningú, ni a la sorra ni a l’aigua. Un lloc agradable s’havia convertit en un lloc hostil pels records que portava (morts, bombardejos…). Aquesta introducció em va fer reflexionar sobre la influència que tenen els records, i les sensacions que ens provoquen a cada un de nosaltres. Les experiències que he viscut o viuré em produiran records positius o negatius, igual que passa als personatges de la novel·la. D’altra banda, també em va motivar a seguir els meus propis somnis, tal i com ha fet ell, encara que això suposi anar contra els estereotips que marca la societat.
De tot el que ens va explicar, em va agradar que s’informés detalladament sobre el que escriu, ja que dona més realisme a l’obra. També vaig trobar positiu que utilitzi un llenguatge clar i entenedor, tant en el llibre com en les respostes que donava a les nostres preguntes. Alhora, és un escriptor molt proper als lectors, fent xerrades als instituts per aclarir els dubtes que li envien els alumnes.
Va ser una tertúlia amena i enriquidora, de la qual no puc destacar cap aspecte negatiu.
Ferran del Molino, 3r D
