Els alumnes han tractat el tema dels espanyols que van estar empresonats en un camp de concentració nazi- En primer lloc han exposat el tema en general i el seu context històric.
A continuació han fet una breu síntesi de les tres memòries que han treballat: Amat- Piniella, Neus Català i Francesc Boix.
La deportació republicana
Quan acaba la Guerra Civil espanyola, el 1939, gairebé mig milió de persones fugen cap a l’exili, per temor a la repressió franquista.
Molts d’aquests homes i dones acaben lluitant contra l’ocupació nazi, a l’iniciar-se la IIª Guerra mundial, formant part de l’exèrcit francès o bé col•laborant amb la Resistència.
Quan els nazis ocupen França, uns 9.500 espanyols van a parar a camps de concentració- La majoria no van sobreviure
Alguns camps van ser designats específicament per a dones, com el de Ravensbruck. Les dones deportades, a més del sofriment que patiren els seus companys, van haver de suportar esterilitzacions, prostitució, violacions i experiments mèdics relacionats amb la menstruació o la maternitat.
Quan finalment va acabar el terror dels camps de concentració, els espanyols van patir el rebuig de la dictadura franquista, no va interessar-se per la seva sort.
Sobre els espanyols que van estar presoners en camps d’extermini nazis, durant molts anys se’n sabia poc. Semblava que no haguessin existit mai republicans víctimes del nazisme alemany i en molts casos la seva memòria ha quedat en l’oblit.
Molts d’aquests homes i dones acaben lluitant contra l’ocupació nazi, a l’iniciar-se la IIª Guerra mundial, formant part de l’exèrcit francès o bé col•laborant amb la Resistència.
Quan els nazis ocupen França, uns 9.500 espanyols van a parar a camps de concentració- La majoria no van sobreviure
Alguns camps van ser designats específicament per a dones, com el de Ravensbruck. Les dones deportades, a més del sofriment que patiren els seus companys, van haver de suportar esterilitzacions, prostitució, violacions i experiments mèdics relacionats amb la menstruació o la maternitat.
Quan finalment va acabar el terror dels camps de concentració, els espanyols van patir el rebuig de la dictadura franquista, no va interessar-se per la seva sort.
Sobre els espanyols que van estar presoners en camps d’extermini nazis, durant molts anys se’n sabia poc. Semblava que no haguessin existit mai republicans víctimes del nazisme alemany i en molts casos la seva memòria ha quedat en l’oblit.
Tres vides, tres memòries
AMAT PINIELLA
Va néixer a Manresa el 1913 i va morir a Barcelona el 1974. Durant la República participa en el govern de Manresa i dirigeix la secció local de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya. El 1939 fuig a França, des d’on és deportat al camp de Mauthausen, d’on va sobreviure. Hem seleccionat, de les paraules que va escriure:
“L’únic delicte dels milers de malaurats que foren executats amb la més terrible de les morts, no era altra que llur lleialtat a la República espanyola durant la nostra guerra civil”
“Cada dia sentia l’olor dels cossos cremats dels que potser el dia anterior havien estat amb mi”
NEUS CATALÀ
Neix l’octubre de 1915 en un poble del Priorat. Fou militant de PSUC durant la Guerra civil. El 1939 fuig a França amb 180 nens refugiats. En aquest país col·labora amb la Resistència, és detinguda pels nazis i deportada al camp d’extermini de Ravensbruck, d’on sobreviu però no pot tornar a Espanya perquè el franquisme continuava viu. Actualment és l’única supervivent espanyola de Ravensbruck-
Hem seleccionat aquests comentaris
“Tinc 99 anys i sóc fidel a la meva promesa, a la batalla per la memòria de les dones a qui, sota un cel de plom, van convertir en cendres”
FRANCESC BOIX
Neix a Barcelona el 1920 i mor a Paris el 1951. Va estudiar fotografia, era militant de les Joventuts del PSUC. Al finalitzar la guerra civil fuig a França, des d’on és deportat a Mauthaussen. Allà continua fent de fotògraf a les ordres de les SS. Aquestes fotografies són tretes clandestinament del camp És l’unic espanyol que va participar al judici de Nürenberg, d’on s’han extret aquestes paraules:
“Com que sabien que érem antics republicans espanyols i antifeixistes, ens van posar amb els jueus, com a membres d’un ordre inferior de la humanitat”.
Avui volem retre un homenatge a aquests homes i dones que van patir l’horror nazi, i volem fer una menció especial a Neus Català, supervivent del camp de Ravensbruck, i de la qual enguany , el 2015 commemorem el seu centenari.
Volem que la memòria dels deportats i deportades republicans no quedi en l’oblit, volem mantenir viva la seva memòria .
