Divendres passat, 26 d’abril, va tenir lloc l’última conferència d’aquest curs, a càrrec de Clara Serrano Llorens, ex alumna i directora de cinema, que ens va parlar sobre la seva trajectòria acadèmica i els seus inicis en el món de la cinematografia. Gràcies, Clara, i molta sort en els teus projectes! Tot seguit us oferim dues cròniques de l’acte, la primera de la Bruna Olivé, de primer de Batxillerat, i la segona de la Marta Batlle, de segon de Batxillerat.
Crònica de la xerrada “En defensa de la mirada” per Bruna Olivé (1r BAT)
La xerrada que ens ha fet l’ex alumna Clara Serrano ha estat sobre els processos creatius al cinema. Abans de tot, vull dir que m’ha semblat una xerrada molt interessant i que no hagués pensat mai que m’interessaria tant.
Primer, ha començat parlant sobre la seva experiència acadèmica (els estudis que ha cursat i les pràctiques que ha fet). Després, ens ha anat parlant sobre el cinema. Al llarg de la xerrada ha fet diverses referències al llibre Una cambra pròpia de Virginia Woolf. El que primer ha explicat ha estat què són els laboratoris, uns equips en què t’assessoren sobre el projecte que estàs creant. A continuació, ha comentat que és molt important no autocensurar-te amb el teu propi projecte, és a dir, no fer les coses en funció del que espera algú altre, sinó que hem de preguntar-nos què volem fer i, llavors, fer-ho. És per això que hem de tenir desig pel que volem fer. El que més m’ha cridat l’atenció ha estat el que ha comentat a continuació, que les paraules no són prou per expressar el que volem. L’últim que ha dit abans de passar a la segona part de la xerrada ha estat que el cinema és col·lectiu, ja que hi ha moltes persones que hi estan treballant, és a dir, l’equip. Per tant, és important aprendre a confiar en les persones que hi estan involucrades.
Un cop ha acabat tota l’explicació sobre els processos creatius, la Clara ens ha fet realitzar un exercici que ajuda molt a desbloquejar-te si no saps de què escriure. A partir d’una imatge que ens ha projectat, hem hagut d’escriure una petita frase i imaginar-nos una història. Com que hi ha hagut algunes persones que han compartit la seva frase, ha estat molt interessant veure que cadascuna era diferent de les altres i que això no és dolent, ja que no hi ha una única manera correcta o incorrecta d’escriure.
Per acabar, ens ha explicat quins són els passos per crear una pel·lícula: el guió, el rodatge i la coproducció. Una cosa que no sabia que existia és el dossier, un document en què hi ha el contingut i l’essència de la pel·lícula. Els elements principals que conté són la sinopsi, el tractament visual i els referents, els personatges, el laboratori (l’espai en què s’ha creat), l’equip tècnic, etc. En resum, l’objectiu del dossier és poder-se fer una idea de com serà la pel·lícula. És per això que com més fotografies hi poses, millor. El que més m’ha agradat és que ens ha ensenyat alguns dossiers per tal de poder entendre-ho millor. Tots eren molt diferents, ja que, com ha dit abans, cadascun mostra l’essència de la pel·lícula.
En conclusió, m’ha agradat molt aquesta xerrada i, alhora, m’ha sorprès el fet que hagi après aquests aspectes importants que no sabia sobre el moment de crear una pel·lícula o aprendre a no autocensurar-te i a fer el que tu vulguis fer realment.
Bruna Olivé Lleó (1r de Batxillerat B)
Crònica de la xerrada “En defensa de la mirada” per Marta Batlle (2n BAT)
EN DEFENSA DE LA MIRADA, els processos creatius en el cinema
Aquest divendres 26 d’abril part de l’alumnat i el professorat del Cabanyes hem tingut el plaer d’assistir a una altra de les conferències del Projecte Cabanyes Cultura. Aquest cop ha estat la Clara Serrano, ex alumna del Cabanyes i directora de cinema, qui ha impartit la conferència titulada “En defensa de la mirada, els processos creatius en el cinema”.
La Clara va començar estudiant la carrera de periodisme, però després d’un any cursant-la, va adonar-se que a ella li agradaria explicar el món des d’un punt de vista més artístic i va decidir reconduir la seva formació fent la carrera de comunicació audiovisual. Després, ha comentat que va acabar fent un màster de cinema documental, que va fer que reconnectés amb la part més periodística que havia abandonat.
Durant la conferència, ha explicat com funciona tot el procés de creació d’un projecte audiovisual i també com el viu ella a nivell personal, amb quins conflictes es troba sovint i quines eines té per superar-los. A més a més, ha explicat què és per a ella el que fa tan especial el cinema. El cinema, amb imatge i so, és capaç de transmetre tot allò pel que les paraules es queden curtes.
Tot seguit, ha compartit amb nosaltres un dels exercicis que fa per aconseguir sortir d’un bloqueig creatiu, que ella anomena “escriptura automàtica”, i ens ha animat a posar-lo en pràctica. Ha projectat una imatge a l’atzar i ens ha deixat uns minuts perquè escrivíssim tot el que ens venia al cap en relació amb la imatge. Després hem compartit algunes de les idees entre tots i ens hem adonat de les idees tan diferents que pot suggerir una simple imatge.
Un dels principals problemes amb què es trobava era l’autocensura que es feia per por de no agradar. Ha fet èmfasi en la importància de tractar temes en què podem aportar, que ens interessen de debò, sense capficar-nos en l’èxit que tindrà.
Més endavant, ens ha donat alguns consells per superar els diversos obstacles amb què ens podem trobar durant la realització d’un treball. Tot i que ella ho ha enfocat en el món de la producció audiovisual, aquests són útils per a qualsevol projecte. La Clara ha afirmat que la clau per tornar a trobar el camí en moments confusos o d’indecisió és recordar el que volíem aconseguir inicialment, i a partir d’allà seguir el nostre cor.
Ens ha parlat d’una de les maneres de treballar en el cinema, el cinema col·lectiu. Així és com ha realitzat un dels seus últims projectes, la pel·lícula “L’edat imminent”, en què ha fet de codirectora.
En darrer lloc, la Clara ha aprofundit en un dels passos de la producció d’una pel·lícula, la realització d’un dossier, un document que recull l’essència del projecte i que s’entrega a les productores. Ens ha ensenyat el contingut i l’estructura d’aquests dossiers amb diversos exemples reals, un d’ells de “L’edat imminent”.
Sens dubte, ha estat molt enriquidor conèixer el rerefons d’un món tan fascinant com és el del cinema i conèixer de primera mà, d’una professional com la Clara, com és el procés creatiu de les obres de cinema.
Marta Batlle Bertran (2n de Batxillerat B)
